88. ALÍCIA I LA SÀTIRA POLÍTICA

Portada Fitxa 131. D'esquerra a dreta: Balfour, Salisbury, Chamberlain, N1, N2, Petty-Fitzmaurice i arquebisbe de Canterbury.

Portada Fitxa 131.
D’esquerra a dreta: Balfour, Salisbury, Chamberlain, N1, N2, Petty-Fitzmaurice i arquebisbe de Canterbury.

Les aventures d’Alícia han servit per fer sàtira política. Entre 1900 i 1902 el periodista i comentarista polític de diversos diaris de Londres Hector Hugo Munro, més conegut pel seu pseudònim Saki [+] va publicar narracions curtes que corresponien a diferents episodis de les Alícies, però on els personatges complementaris havien estat trasmutats en els polítics britànics d’aquell temps.

Eren els anys en que la Gran Bretanya tenia encara l’illa d’Irlanda. El seu imperi colonial s’estenia per Àfrica i Àsia, amb una cadena de bases al llarg de les rutes marítimes: Gibraltar, Malta, Xipre i el canal de Suez, (que es va acabar el 1869) i que seguien fins a l’Índia. L’any que va morir Charles L.Dodgson (1898) la Gran Bretanya era a punt de començar la Segona Guerra Bòer (1899-1902), a Sudàfrica, per la possessió de les mines d’or del Transvaal, en mans dels antics colons bòers, descendents d’holandesos; les rebelions de les tribus de l’Índia eren constants. El pes dels militars, tant els de terra com els de l’armada, i especialment els de les colònies era molt considerable en el món polític de la metròpoli. Noms com Baden Powell, militar a la guerra bòer i després fundador dels boy-scouts, i Rudyard Kipling, escriptor per a nens i joves – El llibre de la Selva– i alhora defensor de l’imperialisme britànic i nascut a l’Índia, que eren amics, són figures conegudes d’aquella època.

Alícia i el Cavaller Blanc Henry Petty-Fitzmaurice, virrei de l'Índia, ministre de la Guerra i després ministre d'Afers Exteriors. Fitxa 131. Clic per ampliar.

Alícia i el Cavaller Blanc Henry Petty-Fitzmaurice, virrei de l’Índia, ministre de la Guerra i després ministre d’Afers Exteriors. Fitxa 131. Clic per ampliar.


En aquell context, les revistes satíriques britàniques tenien gran èxit. Entre totes destacava la revista Punch (“cop de puny“) [+]. Havia estat fundada el 1841 i va durar fins 1992 (amb una revifada momentània entre 1996 i 2002). Van popularitzar el dibuix satíric polític, ja existent de segles anteriors, i el van denominar cartoon, terme que es manté, i que s’intenta adoptar en altres llengües com el català (cartó), encara no acceptat amb aquesta accepció. Precisament Sir John Tenniel havia estat el principal cartoonist de Punch, des d’una perspectiva conservadora, i el mateix Charles L.Dodgson n’era un lector assidu.

Saki escriví els seus articles satírics d’Alícia a la revista Westminster Gazette, també de Londres, més liberal que Punch i no només de sàtira, sinó principalment política i d’economia, i sembla que de força influència entre els dirigents del seu moment. Poden trobar-se alguns extractes aquí dels seus articles [+] entre les pàgines 331 i 340 (però en falten pel mig). Després els va agrupar com a llibre, que es va dir Alice in Westminster i ha estat reeditat per l’editorial Evertype, reiteradament citada. Saki va ser un periodista molt apreciat per J.L.Borges, que estimava també les Alícies (ja n’hem parlat: [+]). Va il•lustrar els articles de Saki Francis Caruthers Gould, cartoonist de la Westminster Gazette, que es va inspirar en -va copiar absolutament- Tenniel.

Alícia i Humpty Dumpty general Redvers Buller, responsable de diverses derrotes a Sudàfrica. Fitxa 131. Clic per ampliar.

Alícia i Humpty Dumpty general Redvers Buller, responsable de diverses derrotes a Sudàfrica. Fitxa 131. Clic per ampliar.


Comprendre el sentit de les sàtires de Saki no és fàcil avui, perquè requereix conèixer amb detall noms de polítics anglesos de començament de segle. Per sort, l’edició en castellà del llibre (2009) ens ho facilita i molt. El traductor és Juan Gabriel López Guix, professor de la UAB i amb destacables publicacions sobre les traduccions de l’Alícia, i al seu torn també traductor. Ha escrit un magnífic pròleg, i notes a cada un dels articles de Saki, on presenta quins són els personatges que hi apareixen, i el context de l’article. Són com les notes a les Alícies de Gardner, de Stilman o de Buckley, però a l’Alícia en Westminster. Aquí hi ha un comentari sobre l’obra quan va sortir: [+]. A la web de l’editorial n’hi ha més.

Com seria ara i aquí una hipotètica Alicia a la Moncloa? O una Alícia al Palau? Ara les sàtires es fan a la televisió (Polònia), perquè les seccions d’humor dels diaris han anat decaient. I les revistes tipus Jueves són massa estripades, pel meu gust, i poc satíriques.

El llibre Alicia en Westminster ha estat publicat per l’editorial Alpha Decay [+], una editorial independent que publica en castellà llibres molt selectes i triats, de filosofia, de literatura, d’assaig, podriem dir que “raros”, com els mateixos directors diuen. L’editorial va ser fundada el 2005 per Enric Cucurella, que en va ser l’ideòleg i primer director, i des de 2009 n’és també directora Ana S. Pareja.

Per què devien triar el nom d’Alpha Decay? Això vol dir desintegració alfa, que és un tipus de transformació radioactiva. Serà un físic el fundador? No, però li interessa la ciència. Enric Cucurella (Barcelona 1974) va estudiar Filosofia a la Universitat de Chicago. L’editorial va tenir al començament el tutelatge i un suport econòmic del 20% d Carmen Balcells, la superagent literària espanyola fins 2013 que s’ha jubilat. Jorge Herralde també els ha ajudat. Amb aquests padrins…

I Alfanhuí? Industrias y andanzas de Alfanhuí és el títol d’una novel•la picaresca o de realisme màgic de 1951 de Rafael Sánchez Ferlosio (Roma 1927). Suposo que la col•lecció es diu així perquè comença per alfa, com el nom de l’editorial. Una altra col•lecció de l’editorial es diu Alfaneque, que és un ocell africà. I encara una altra, Alpha, Bet&Gimmel. Bet és la segona lletra de molts alfabets semítics, i gimmel o gimel la tercera. Són exquisits i erudits…

La contracoberta comenta el llibre, i acaba amb la frase de que el llibre és El snark de los sakianos. frase per a erudits també. L’snark només l’hem citat de passada [+], però un dia li tocarà ser el protagonista.

FITXA 131
Títol: Alicia en Westminster. Contingut: relats curts sobre política de la Gran Bretanya de començament del segle XX amb personatges de les Alícies.
Idioma: espanyol. Text: Hector Hugh Munro, Saki. Il•lustracions: Francis C.Gould. Traducció i notes: Juan Gabriel López Guix
Editorial: Alpha Decay (2009) col•lecció Alfanhuí nº 15. Mida: 20,5*12,5 cm, tapa tova. 99 pàg. Preu: 14 € (2013) ISBN: 978-84-937269-0-4

2 comments on “88. ALÍCIA I LA SÀTIRA POLÍTICA

  1. […] Juan Gabriel López-Guix és llicenciat en Història, traductor de l’anglès i el francés i profesor a la facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Ha traduit Barnes, Leavitt, Montaigne, Steiner i Wolfe, entre altres. N’haviem vist ja algun treball seu [+]. […]

  2. […] és el professor Juan Gabriel López Guix, de qui havíem comentat ja l’Alícia a Westminster [+] i la important traducció de 2002 de l’Alícia [+] en paper i també en e-book. Com ja vaig […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s