84. ALÍCIA GAÈLICA, GAL•LESA I SCOTTICA

Alícies en gal·lès, gaèlic irlandès i scots. Fitxes 123, 124 i 125.

Alícies en gal·lès, gaèlic i scots. Fitxes 123, 124 i 125.

El 1956 Josep Mª Espinàs, Camilo José Cela, José Luis Barros i Felipe Luján van fer un viatge a peu pel Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. En van sortir dos/tres llibres. El primer el va publicar l’Espinàs el 1957, a l’editorial Selecta: Viatge al Pirineu de Lleida. Era el seu primer llibre de viatges a peu, i l’ha reeditat a l’Obra Completa (1991) i com a llibre independent, amb el títol A peu pel Pallars i la Vall d’Aran a La Campana el 1999. El segon llibre el va escriure Cela el 1965 (editorial Alfaguara) amb el nom de Viaje al Pirineo de Lérida. Els dos llibres no s’assemblen gens, i fins i tot hi ha moments que sembla que fessin excursions diferents. Espinàs descriu, explica i valora, i Cela fabula, inventa i crea (que gairebé són sinònims…).

El tercer llibre és una traducció. Cela -que vivia a Palma- es va entestar que volia el seu llibre també en català, i li va encarregar la traducció a en Josep Mª Llompart (Palma 1925-1993), poeta, assagista, crític i traductor mallorquí. En un magnífic pròleg, el traductor demana perdó per haver traduit al català un llibre que tothom que el llegeixi l’hauria pogut llegir en l’idioma original en que fou escrit. “Traduir del castellà al català és una pèrdua de temps i d’energies, una rodona bestiesa“, afirma. Després dóna, però, arguments convincents per haver-ho fet. La traducció, pel meu gust, és molt bona, atesa la dificultosa i barroca -no sé si és la paraula- prosa de Cela. El llibre fou publicat també per Alfaguara el 1966, un any després de l’original en castellà.

El mateix podriem dir de traduir l’Alícia al gal•lès, al gaèlic, o sobre tot a l’scots. Tots els habitants de les Illes Britàniques (parèntesi: distingeixen entre les British Isles, que són la Gran Bretanya, Irlanda, Jersey, Man i altres illes menors, i les British Islands, el mateix menys Irlanda: són subtils. Jo em refereixo a Isles) coneixen l’anglès, que és llengua oficial o cooficial a tot arreu, i traduir un llibre original anglès a aquests altres idiomes és, des del punt de vista literari, innecessari. Només té el valor de l’exercici de traducció, per una banda, i de reivindicació de la llengua minoritària, per altra banda. I aquesta és la tasca que fa l’editorial Evertype [+], i que té pàgina pròpia a aquest blog [+]. Als diferents enllaços d’aquesta entrada es podran veure mostres dels llenguatges corresponents.

Sí, és un embolic tot el tema de les llengües de les illes britàniques, siguin Isles o Islands. Farem un resum molt resumit. De les famílies de llengües indoeuropees d’Europa, a les illes britàniques n’hi ha dels grups cèltic i germànic.

Les llengües cèltiques es poden dividir en insulars i continentals; i les insulars, al seu torn, es divideixen en dos grups: les llengües goidèliques, i les llengües britòniques. Les llengües goidèliques o gaèliques han evolucionat molt al llarg dels segles, i actualment en perviuen tres: el gaèlic irlandès, l’escocès, i el de Man.

El gaèlic irlandès, o simplement irlandès (en irlandès gaeilge, en anglès irish) és idioma cooficial a Irlanda (Éire, en irlandès) i llengua oficial de la Unió Europea. És parlat -encara que no majoritàriament- a Irlanda, inclòs l’Ulster, i també als EUA, el Canadà i Argentina, paísos on l’emigració irlandesa ha anat tradicionalment. Hi ha l’Alícia en gaèlic irlandès, és la fitxa 124: Eachtraí Eilíse i dTír na nIontas)[+]

El gaèlic escocès és una llengua oficial a Escòcia, juntament amb l’scots, comentat després. El parlen unes 50000 persones, i sembla que està en decreixement. Hi ha alguns parlants nadius també a la Nova Scotia (Canadà). L’Alícia en gaèlic escocès té per títol Eachdraidh Ealasaid ann an Tìr nan Iongantas [+].

El darrer parlant del gaèlic manx (de l’illa de Man) va morir el 1974. Però els estudiosos i voluntaris han aconseguit ressuscitar l’idioma, que actualment s’ensenya a l’escola amb immersió lingüística, i ara es diu que té uns mil parlants. Existeix la traducció de l’Alícia al gaèlic manx: Contoyrtyssyn Ealish ayns Çheer ny Yindyssyn [+]. Cal constatar que els tres títols en els tres gaèlics de l’Alícia són força diferents, especialment aquest darrer.

Les llengües celtes britòniques insulars (del terme gal•lès brython, que vol dir indígena celta), són quatre: el gal•lés, el bretó (originari de les illes i que va passar al noroest de França, on ara es parla), el còrnic (que s’ha fet reviure durant el segle XX, i que té una Alícia traduida, (Alys in Pow an Anethow) [+] i el cúmbric, que va desaparèixer fa molts segles, abans de que nasqués l’Alícia.

El gal•lès (Cymraeg i Gymraeg en gal·lès, Welsh en anglès), és un idioma celta britònic. És parlat per unes 600000 persones, és cooficial a Gal•les i ensenyat a les escoles. Es parla també a Chubut, una petita regió de la Patagònia (Argentina) on hi va haver emigració gal•lesa. La traducció de l’Alícia és la fitxa 123: Anturiaethau Alys yng Ngwlad Hud [+].

L’scots no és una llengua celta, sinó una llengua germànica d’arrel anglosaxona. parlada a les Lowlands d’Escòcia. Es discuteix si és simplement un dialecte -o conjunt de dialectes- de l’anglès, o té entitat de llengua pròpia, eterna discussió ja vista en altres ocasions. El Regne Unit l’accepta com a llengua regional. La variant estàndard, que és la sud-central, té la seva traducció de l’Alícia i és la fitxa 125: Ailice’s Àventurs in Wunnerland [+].

A més, hi ha altres dialectes de l’scots, també amb les seves Alícies: scots del Nordest d’Escòcia (Ailice’s Anters in Ferlielann [+]); scots de les illes Shetland (Alice’s Adventirs in Wonderlaand [+]); scots de l’Ulster (Alice’s Carrànts in Wunnerlan [+]. Tot això, a més de l’scots central i del sud, més o menys l’estàndard. Finalment -o no, perquè tot aquest tema està en evolució, i més si ara (12/2013) van cap a la independència- hi ha també l’scots sintètic, varietat dissenyada pels lingüistes que pretén compaginar els diversos dialectes, tant la llengua moderna com les variants clàssiques. També té la seva Alícia: Ailis’s Anterins i the Laun o Ferlies [+].

I per acabar-ho de complicar hi ha també una variant escocesa de l’anglès: l’anglès escocès. I un angloromaní, més un vocabulari que un llenguatge, només parlat pels gitanos britànics. I un misteriós idioma shelta, un criptollenguatge parlat pels Nòmades Irlandesos (Irish Travelers), grup de població de costums similars als gitanos clàssics. El món és ple de misteris…

De les Alícies presentades aquí no en comentarem res: és un tema per a especialistes. Les il·lustracions són les de Tenniel, com a tots els llibres d’Evertype. Només faig notar que la traducció a l’scots és gairebé comprensible amb el meu modest anglès, però les traduccions al gaèlic irlandès i al gal•lès no semblen tenir lligams amb cap dels idiomes que jo conegui.

FITXA 123
Títol: Anturiaethau Alys yng Ngwlad Hud. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: gal•lès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Selyf Roberts (1982)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2010). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 123 pàg. Preu: $14,36. ISBN: 978-1-904808-46-6

FITXA 124
Títol: Eachtraí Eilíse i dTír na nlontas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: gaèlic irlandès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Nicholas Williams (2003-2007)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2007). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 133 pàg. Preu: $14,36 ISBN: 978-1-904808-13-8

FITXA 125
Títol: Ailice’s Aventurs in Wunnerland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: scots. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Sandy Fleming (2011)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2011). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 123 pàg. Preu: $14,36 ISBN: 978-1-904808-64-0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s