56. ALÍCIA ASTURIANA

Alícia asturiana al País de les Meravelles. Fitxa 84

Alícia asturiana al País de les Meravelles. Fitxa 84

Bable o asturià? Al nord-oest de la Península Ibèrica hi ha un idioma diferent del gallec-portuguès, i diferent del castellà. És l’asturlleonès, llengua parlada al que ara és Astúries, el nord del regne de Lleó (províncies de Lleó i Zamora), el nord de Cáceres i a una zona de Portugal, a Miranda do Douro. A cada zona hi ha una varietat dialectal, i a la mateixa Astúries hi ha tres dialectes.

Majoritàriament l’idioma es coneix com a asturianu, però a partir del segle XVII es va introduir la denominació de bable. Ara aquest terme és rebutjat com a sinònim de patois – patuès- , terme despectiu usat a França per referir-se als llenguatges regionals. Menéndez Pidal, estudiós de la llengua, s’hi va referir com a lleonès. En aquest moment es prefereix dir asturlleonès a la llengua en el seu conjunt, i asturianu a la llengua parlada a Astúries. Com a peculiaritat, a l’Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias parla només del bable i no de l’asturià, i no el declara idioma oficial ni cooficial. Però una llei posterior de desenvolupament de la llingua s’hi refereix com a bable/asturianu.

El País del Mirall asturià. Fitxa 85

El País del Mirall asturià. Fitxa 85

No s’ha ensenyat a les escoles d’infantil i primària fins a l’any 1984, i encara de forma voluntària. Quanta gent parla asturià? La població actual total del Principat és una mica més d’un milió d’habitants. D’aquests, algunes enquestes antigues (1994) parlaven de que 100000 persones tenen l’asturià com a primera llengua, i 450000 que el podien entendre. I els experts no saben si ser optimistes o pessimistes. Els uns profetitzen la desaparició a curt termini, i altres dien que ara estan molt millor que fa uns anys. També es diu això mateix del català.

Seguint la política de recuperació de tot idioma minoritzat, es fomenta la traducció de textos clàssics, especialment els dirigits a un públic infantil i juvenil. I aquí hi trobem les Alícies: Alicia nel Pais de les Maravies i L’otru llau del espeyu y lo qu’Alicia atopó ellí. Xilberto Llano (Arroes, Villaviciosa 1965) les ha traduït. És professional de biblioteques, traductor i escriptor, i ha intentat crear una llengua estàndar comprensiva de tots els dialectes. La traducció usa girs locals asturians, i els personatges tenen noms alusius: el Gatu Polesu, don Güevu Cabezón, Tururú i Tururá… Al final hi ha un breu glossari de termes en asturià. Hi ha molt poques notes.

El Charraflón. Fitxa 85

El Charraflón. Fitxa 85

L’editorial Llibros del Pexe -que era a Xixón, i que ja no existeix- va editar les Alícies. Han usat els dibuixos clàssics de Tenniel, excepte en les portades. Jorge Fernández León és autor de la portada d’AiW -poc suggeridora, al meu entendre- i editor del llibre. Ha tingut diferents càrrecs institucionals de cultura a Astúries i a Gijón. I la portada de TLG és la Nena amb rutlla, d’Auguste Renoir (!), que realment no hi pinta res.

Al meu Diccionariu Básicu de la LLingua Asturiana no hi diu què vol dir polesu. A un Uiccionariu (sic) d’asturianu que veig per Internet, i que forma part del projecte Wiktionary (avui n’hi ha 60) indica que és el natural de Pola de Siero (La Pola Siero, en asturià). Però no sé quina peculiaritat deu tenir un habitant, o un gat, de Pola.

Amb aquestes Alícies asturianes ja s’han publicat en el blog comentaris sobre Alícies de quasi tots els idiomes reconeguts en algun estatut de l’estat: català/valencià, castellà, gallec, basc, aragonès, asturià. A Espanya hi ha, a més, molts dialectes del castellà, un com a mínim a cada regió, i alguns tenen denominació pròpia: a Múrcia hi ha el murcià i el panocho, a Extremadura diversos extremenys, un dels quals es denomina castúo, a les comarques valencianes que no tenen històricament el català com a llengua parlen el xurro, a Astúries, a més de l’asturià hi ha l’amestau, mixt castellà-asturià.

Em falta la traducció de l’Alícia en aranès, que és com es diu l’occità a l’Aran. Que jo sàpiga, és una traducció que no s’ha fet.

FITXA 84
Títol: Alicia nel País de les Maravíes. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït, i breu glossari
Idioma: asturià. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada: Jorge Fernández León. Traducció: Xilberto Llano.
Editorial: Llibros del Pexe, Xixón 1989 . Mida: 21*15 cm, tapa tova. 144 pàg. Preu: 950 Pta (1995) ISBN: 84-87259-03-0

FITXA 85
Títol: L’otru llau del espeyu y lo qu’Alicia atopó ellí. Contingut: Through the Looking-Glass traduit.
Idioma: asturià. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada: Auguste Renoir. Traducció: Xilberto Llano.
Editorial: Llibros del Pexe, Xixón 1992 . Mida: 21*15 cm, tapa tova. 131 pàg. Preu: 950 Pta (1995) ISBN: 84-87259-28-6

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s