50. ALICIA EUSKALDUNA

Portada de les Alícies en basc. Fitxa 76

Portada de les Alícies en basc. Fitxa 76

Vaig sentir a parlar el basc per primer cop quan feia el servei militar, l’any 1968, al campament de Castillejos. Van ajuntar-nos estudiants de ciències del País Basc, Navarra i Catalunya, i la major part de bascos i navarresos parlaven entre ells en basc, eren euskalduns, parlants del basc. Quan hi havia algun català al grup parlaven en castellà entre ells. Això els catalans no ho fèiem i ens ho criticaven, potser amb raó. Em van ensenyar els números en basc.

L’edició que tinc de l’Alícia en basc és, de fet, dos llibres en un, amb dues portades interiors i dues numeracions independents, que també es venen separats. Ho hem vist també a l’entrada 27.

El basc o èuscar és l’idioma més “diferent” d’Europa, en el sentit de que no deriva de l’arrel comuna indoeuropea. El finès, l’estonià, el maltès i l’hongarès tampoc, però el basc és el més antic, i se’n desconeix l’origen. Hi ha hagut teories que semblen peregrines si no fos que les han formulat importants investigadors: Cavalli-Sforza, un científic reconegut, va arribar a suggerir relacions de similitut entre el basc i el japonès (!). Altres, amb el georgià del Càucas. O el bereber…

Es discuteix si el basc havia estat molt estès pel Pirineu, i no es coneix prou si va arribar a la Cerdanya, on hi ha molts termes topogràfics monosil·làbics: Urtx, All, Bor, Alp, i molts més. Durant l’Edat Mitjana es parlava, a part del que ara és el País Basc i Navarra, a la Rioja, a zones de Burgos. Per això va influir notablement en la creació del castellà, que en té certes arrels: per exemple, el fet que en castellà hi ha només cinc vocals, a diferencia de la major part de llengües europees.

El basc es diu en basc euskara, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara. És a dir, hi ha molts dialectes bascos força diferents entre ells. Cada vall tenia el seu propi dialecte, i no hi havia una tradició escrita del basc. La decadència dels dialectes bascos va seguir fins els anys 1950, quan es va voler capgirar la situació. El 1918 ja s’havia fundat la Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), però no fou sinó fins el 1968 que s’aprovaren les propostes de Koldo Mitxelena sobre la creació d’un euskara batua, el basc unificat, que s’ha basat en el dialecte navarrès, el navarrès-labortà i el dialecte central. És la llengua usada en l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació. Els diferents dialectes es mantenen en els seus territoris.

El basc batua té les lletres del castellà, la ç i els següents dígrafs: dd, rr, tt, ts, tx, tz. Les cinc vocals tenen només un so cadascuna. No té accents ortogràfics. Té una sintaxi complicada, perquè es declina, i he llegit que presenta el fenomen de l’ergativitat, que no intento explicar, perquè primer l’hauria d’entendre jo.

Portades interiors de les Alícies en basc. Fitxa 76.

Portades interiors de les Alícies en basc. Fitxa 76.

Manu Lopez Gaseni (Ea 1961) és escriptor, traductor i professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat del País Basc – Euskar Herriko Unibertsitatea (EHU). Va traduir al basc l’Alice’s Adventures el 1989, el Through the Looking-Glass el 1990, i també The Nursery Alice -que no tinc- al basc el 2004, a més de moltes altres obres, especialment de literatura infantil i juvenil. A la traducció hi ha algunes notes -poques- i una mica de bibliografia. El Jabberwocky traduit no ha canviat el nom. Com que no sé basc, no entenc res del poema -ni de la resta del llibre-, però puc identificar precisament els termes sense sentit en anglès del poema: tobo, borogoboak, Jubjub, Bandersnatch, vorpaleko ezpata, manxomeko, TumTum… Això deu demostrar que hi ha graus d’incomprensibilitat…

Jabberwocky en basc. Fitxa 76.

Jabberwocky en basc. Fitxa 76.

Erramun Landa Mendibe (Bilbao 1958) és pintor, gravador, il·lustrador, cartellista y professor a la Facultat de Belles Arts de la EHU. Ha il·lustrat diversos llibres d’importants escriptors bascos. Ha rebut premis de gravat. Té un clar compromís polític amb l’esquerra abertzale, i va ser detingut el 2010 acusat de col·laboració amb ETA. Va ser posat en llibertat de seguida per manca de proves.

L’Editorial Pamiela és obra de Txema Aranaz, fundada el 1983. És una petita editorial de Pamplona (Iruña oficialment però Iruñea segons l’Acadèmia Basca), independent i crítica, que està especialitzada en l’edició de llibres de literatura, lingüística, ecologia i altres temes en basc i també en castellà.

FITXA 76
Títol: Alice. Aliceren abenturak lurralde miresgarrian. Ispiluan barren eta Alice khan aurkitu zuena. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland I Through the Looking-Glass traduits, I algunes notes.
Idioma: basc. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Erramun Landa. Traducció: Manu Lopez Gaseni.
Editorial: Pamiela (Iruñea) 1992 1ª ed. Mida: 24,5*17,5 cm, tapa dura. 133+155 pàg. Preu: 20,13 € (2013). ISBN: 84-7681-129-2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s