47. DALÍCIA = DALÍ + ALÍCIA

Portada

Portada de l’Alícia il·lustrada per Dalí


Salvador Dalí és un dels artistes paradigmàtics del surrealisme, tot i que André Bretón, un dels seus fundadors, el va expulsar del moviment el 1939, si és que es pot expulsar algú d’un moviment artístic. Aquest moviment, definit als anys 20 del segle XX, segons la Viquipèdia “pretén l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l’inconscient i l’assoliment d’un estat més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el “sur-real”, per sobre de la realitat. La paraula surreal és emprada a vegades amb la intenció de descriure juxtaposicions inesperades (…). Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes“. És a dir, que no tot el que és etiquetat de surrealista, ho és, segons els surrealistes autèntics. Surrealista.

El llenguatge popular ha donat, efectivament, al terme “surrealista” un valor d’excèntric, poc habitual, estrambòtic. En aquest sentit, es diu molt sovint que les Alícies són surrealistes. Però no les deuen haver estudiat prou, ni n’han descobert la lògica interna. És surrealista l’Alícia? En sentit estricte, òbviament no. Va ser surrealista Carroll abans d’hora? No. Freud encara no havia desenvolupat les seves teories sobre la psicoanàlisi, que haurien horroritzat conscientment Carroll. I s’hauria espantat inconscientment si les hagués intentat personalitzar. En tot cas, Carroll volia fer pensar i fer reflexionar, no desenvolupar l’inconscient. Però molts surrealistes, començant per André Breton, li reconeixen un mestratge per als surrealistes.

On sí que coïncidiríen Carroll, Freud i Dalí és en la importància dels somnis. De fet, Dalí visità Freud el 1938. Dels diversos somnis que surten a les Alícies, el més inquietant per a mi és el somni del Rei Vermell, que surt a l’Alícia al Mirall. Tweedledee diu a Alícia:

Ara està somiant. i oi que no saps què somia?
L’Alícia va respondre “Vés a saber!”
“Doncs et somia a tu!” … “I si deixés de somiar-te, on et penses que series tu?”
“Al mateix lloc on sóc ara, naturalment”, va dir l’Alícia
“De cap manera!” … “No series enlloc. No veus que només ets una mena de cosa de dintre del seu somni?”
“Si ara el Rei es despertés, t’apagaries així: buf! Com una espelma!
“.

i el diàleg encara segueix una estona. Tot plegat sembla una inquietant premonició de Matrix. Alícia va referir-s’hi en els seus pensaments del final del conte. Devia preocupar-li molt el ser només el somni d’un altre… A mi també em preocuparia.

Dalí va il•lustrar l’Alice’s Adventures in Wonderland en anglès. Hi va fer 13 il•lustracions en color: un aiguafort per a la portada i una il·lustració per a cada capítol, en heliogravat a partir d’aquarel·les. Dalí va firmar el contracte el 15 de maig de 1968 -tenia en aquell moment 64 anys, com jo ara- i es va publicar el llibre el 14 d’agost de 1969. El llibre és de gran format (470 * 335 mm) i va ser editat per Maecenas Press-Random House (New York), amb una tirada de 2500 exemplars normals i 350 en papers especials. Tots són signats per l’artista a la portada. Dalí ja havia il·lustrat altres llibres, com el Quixot, Macbeth, els Assaigs de Montaigne o la Divina Comèdia, entre altres.

Els gravats són típics de Dalí. A tots hi surt l’Alícia saltant a corda, encara que a vegades costa de trobar (On és l’Ali…”?). Descharnes suposa que és un record de la seva germana quan era nena. També hi ha papallones i erugues, un rellotge tou, i a diverses il•lustracions, com a la portada, hi ha la silueta del mateix Dalí amb bastó. Per l’estil i els colors, em fa la impressió de que Dalí havia vist la pel•lícula de Walt Disney, amb qui Dalí havia col•laborat en diverses ocasions. Els títols de les il·lustracions els he agafat de la traducció de Josep Carner.

Capítol 1: Lludriguera avall

Capítol 1: Lludriguera avall


Capítol II: Un bassol de llàgrimes

Capítol II: Un bassol de llàgrimes


Capítol III: Una correguda política i una llarga història

Capítol III: Una correguda política i una llarga història


Capítol IV. El conill fa entrar un bill d'allò més petit

Capítol IV. El conill fa entrar un bill d’allò més petit


Capítol V. El consell d'un erugot

Capítol V. El consell d’un erugot


Capítol VI. Porc i pebre

Capítol VI. Porc i pebre


Capítol VII. Un te de boigs

Capítol VII. Un te de boigs


Capítol VIII. El camp de croquet de la Reina

Capítol VIII. El camp de croquet de la Reina


Capítol IX. La història de la Tortuga de Mar

Capítol IX. La història de la Tortuga de Mar


Capítol X. Els rigodons de la Llagosta

Capítol X. Els rigodons de la Llagosta


Capítol XI. Qui va robar les coques?

Capítol XI. Qui va robar les coques?


Capítol XII. La declaració d'Alícia

Capítol XII. La declaració d’Alícia

Les reproduccions que es mostren aquí són tretes d’Internet, on n’hi ha dotzenes, i totes són fetes sense permís, exceptuant-ne les dels venedors dels llibres. Els llibres surten a la venda amb una certa freqüència. Per exemple, el 2008 se’n va subhastar una còpia a Christie’s (New York), per $5500. Actualment Amazon ven una còpia del llibre per $13333 + despeses d’enviament.

Seria un bon regal de Reis, perquè el llibre no el tinc…

Bronze de 1977, de la Fundació Fran Daurel, Barcelona. 98*43*21 cm.

Bronze de 1977, de la Fundació Fran Daurel, Barcelona. 98*43*21 cm.


Ampliació 24-11-13 He vist una escultura de Dalí titulada Alice in Wonderland a la Fundació Fran Daurel [+], situada al Poble Espanyol de Barcelona. Hi ha, entre moltes altres obres de pintura i escultura contemporànies, una Alice au pays des merveilles, exemplar nº 230 d’una sèrie de 350, que Dalí va fer el 1977. És una peça de 98 cm d’alçària, 43 d’amplada i 21 de fons, de bronze, on hi surt l’Alícia saltant a corda, com a les il·lustracions del llibre. En reprodueixo la fotografia que surt a la web, vist que a l’exposició no deixen fer fotografies ni video.

5 comments on “47. DALÍCIA = DALÍ + ALÍCIA

  1. […] M’ha fet gràcia especialment una de les notes. El Gat diu a l’Alícia que està boja perquè és a aquest país i tots els que són a aquest país són bojos. I Buckley fa atinats comentaris sobre quin hauria de ser el comportament d’algú que vol fer-se passar per boig: si actuar exageradament com un boig, o actuar com si no fos boig. Em recorda la frase de Dalí: “la única diferència entre Dalí i un boig és que Dalí no és boig“. A Dalí li agradava l’Alícia, com hem comentat ja [+]. […]

  2. […] a mi, un misteri. Si l’artista ja està consagrat, posem un Tenniel en el seu moment, o Dalí [+], s’entén fàcilment. Si es tracta de l’il•lustrador genèric de l’editorial, […]

  3. […] moltes de colors, i alguns de ja vistos en aquest blog. N’hi ha de Salvador Dalí [+], de Beatrix Potter (que no es van publicar mai), de Pat Andrea [+], de Ralph Steadman [+] i de […]

  4. […] les planxes que Salvador Dalí va fer el 1969 per a una edició de blbliòfil de l’Alícia [+]. Hi varem reproduir els dotze dibuixos de Dalí. El llibre es pot comprar avui a llibreries com […]

  5. […] No és la única Alícia abstracta que hem comentat al blog. Yayoi Kusama, famosa dissenyadora, va fer la seva Alícia mig abstracta, mig figurativa [+]. Salvador Dalí va fer les surrealistes il•lustracions [+]. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s