46. ALÍCIA LÅNGSTRUMP

No he vist que ningú hagi buscat la relació entre l’Alícia i Pippi Långstrump, la Pippi Calcesllargues que es va dir aquí, encara que més que calces -d’ara- portava leggings. Tenen algunes semblances: són nenes d’edats no massa diferents (7 i 9), independents, amb personalitats rebels -enfront de la Reina i enfront dels policies, respectivament-, i viuen en un entorn parcialment màgic, perquè la Pippi tenia una força impossible. El tema de les relacions és obert als investigadors. Només he trobat que a un episodi de The Simpsons (temporada 7, any 1996) denominat Summer of 4 Ft. 2 hi surt Lisa Simpson dialogant breument amb Alícia i Pippi Longstocking -que és com n’hi diuen en anglès- en una biblioteca.

Portada de les Alícies en suec. Fitxa 70

Portada de les Alícies en suec. Fitxa 70

Portada de les Alícies en suec, edició de butxaca. Fitxa 71

Portada de les Alícies en suec, edició de butxaca. Fitxa 71

Anem als llibres.

El noruec és danès parlat com els suecs“, diuen a Escandinàvia. Unitat de fons, i diferències de detall.

Els països escandinaus són ara Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia. Però el 1900 n’eren dos: Dinamarca i Suècia. Noruega (o Norvègia, que recomanen dir alguns experts) es va separar de Suècia el 1905, Finlàndia de Suècia el 1917, i Islàndia de Dinamarca el 1918. Abans, cap a 1500, només hi havia el regne de Dinamarca, que els englobava tots, i Islàndia era despoblada durant un temps, i poblada en altres moments.

Pel que fa a les llengües, els lingüistes ens diuen que les llengües escandinaves, totes elles indoeuropees, són sis: l’islandès, el feroès i el noruec (o nynorsk, o landsmål), que s’assemblen a l’antic escandinau. I el dano-noruec (o bokmål), el danès i el suec. A la llista n’hi falten dos: el finès, perquè no és una llengua escandinava, sinó una llengua uraliana, juntament amb l’hongarès i l’estonià, i en parlarem en el seu moment, totes juntes. També hi falta el groenlandès (o inuktitut), llengua de la família esquimo-aleutiana. El tema és complicat perquè tampoc no hi ha una correspondència exacta, ni molt menys, entre estats i idiomes. I ni els mateixos idiomes s’han mantingut al llarg dels anys.

De forma molt resumida, es podria dir que el contacte del nòrdic antic, la llengua dels víkings -una llengua germànica parlada a tota Escandinàvia- amb el llatí i els seus derivats va generar diverses llengües escandinaves similars, sense normativa escrita. Però hi havia el sentiment de que eren llengües diferents, cosa que es va afirmar amb la traducció de la Bíblia en noruec i suec (1541), danès (1550) i islandès (1584). La dominació política de Dinamarca sobre Noruega i la imposició del danès va portar a dos llenguatges noruecs: el noruec derivat del danès escrit, més oficial, que és l’actual dano-noruec, denominat abans ryksmål (llengua de l’Estat) i ara oficialment bokmål, la llengua dels llibres; i la llengua noruega parlada, no contaminada pel danès, abans landsmål (llengua del poble) i que no fa molt es va unificar com a nynorsk, el nou noruec. Avui coexisteixen. Pel que fa a l’islandès i el feroès, són llengües arcaiques, derivades del víking poc contaminat pel llatí, amb influències noruegues, i amb evolucions independents. Tots els idiomes principals tenen diversos dialectes locals o regionals.

Esperem que tota aquesta evolució i aquesta atomització no es doni amb el català, malgrat els intents lingüicides que estem patint quan es redacta aquesta entrada.

Parlem de l’Alícia en suec i en danès. El suec és parlat a Suècia, i també a algunes zones i pobles de Finlàndia, on és oficial. Té 29 lletres, les bàsiques de l’alfabet llatí comú, i les Ä/ä, Ö/ö i Å/å. El danès és parlat a Dinamarca, i és reconegut a Alemanya com a llengua minoritària. Té també 29 lletres, però les grafies de les tres addicionals equivalents són Æ/æ, Ø/ø i Å/å.

Jabberwocky en suec. Fitxa 70

Jabberwocky en suec. Fitxa 70. Fes clic per ampliar

Jabberwocky en danès. Fitxa 72

Jabberwocky en danès. Fitxa 72. Fes clic per ampliar

El suec va ser un dels primers idiomes als que es va traduir l’Alícia. Tan aviat com 1870, després del francès i l’alemany. En tinc dos exemplars, sense notes ni comentaris, i amb els dibuixos de Tenniel. Són ambdós la mateixa traducció, de Harry Lundin, de 1977. És la novena traducció en suec, d’un total de 10. N’he vist una crítica que deia que amb la traducció s’havien perdut tot el que té d’anti-llibre de nens i ha passat a ser un llibre “instructiu”. No sé suec i no puc opinar. Als llibres no hi ha notes ni comentaris, només una brevíssima biografia de Carroll.

La traducció al danès és feta el 1964 per Kjeld Elfelt (1902-1993), que fou un crític literari i fotògraf danès. Els poemes els ha traduit Mogens Jermiin Nissen (1906 – 1972), poeta danès, bibliotecari i compositor. També n’he llegit una crítica similar a les de Lundin, i tampoc sé danès per opinar. Al llibre hi ha només una breu biografia de Carroll.

Portada de les Alícies en danès. Fitxa 72.

Portada de les Alícies en danès. Fitxa 72.

Els Jabberwocky’s adjunts són molt diferents entre ells, malgrat la similitud de les llengües, però això passa sempre amb aquest poema. Cap traducció s’assembla a una altra, i dins del mateix idioma les diferències són abismals. N’és una de les gràcies.

FITXA 70
Títol: Alice i Underlandet. Alice i Spegellandet. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduïts
Idioma: suec. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Harry Lundin
Editorial: Rabén&Sjögren Bokförlag, Estocolm (2001). Mida: 23*15 cm, tapa dura. 224 pàg. Preu: 255 SK (1993) ISBN: 91-29-65419-X

FITXA 71
Títol: Alice i Underlandet. Alice i Spegellandet. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduïts
Idioma: suec. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Harry Lundin
Editorial: En bok för alla, Estocolm (2005). Mida: 18*11 cm, tapa tova. 228 pàg. Preu: 26 SK (1992) ISBN: 91-7221-387-6

FITXA 72
Títol: Alice i Eventyrland og Bag Spejlet. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduïts
Idioma: danès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Kjeld Elfeld (text) i Mogens Jermiin Nissen (poemes)
Editorial: Gyldendalske Boghandel (1992, 2ª ed). Mida: 20,5*13 cm, tapa dura. 314 pàg. Preu: 175 DK ISBN: 87-00-09022-0

2 comments on “46. ALÍCIA LÅNGSTRUMP

  1. […] dir l’Alícia traduida al noruec. Haviem vist ja les traduccions al danès i suec [+]i finès [+], i, de les llengües nòrdiques, faltaven el noruec, l’islandès i el feroès, […]

  2. […] varem presentar l’Alícia en danès [+] varem comentar que l’islandès era del grup de llengües escandinaves similars a […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s