44. LA PARTIDA D’ESCACS DEL MIRALL

El País del Mirall, un tauler d'escacs

El País del Mirall, un tauler d’escacs

Charles L.Dodgson era un aficionat als jocs de societat, i entre ells a les cartes i als escacs, com és fàcil d’imaginar en un lògic i matemàtic. A l’Alice’s Adventures in Wonderland hi fa sortir un joc de cartes angleses, amb el rei, la reina, la sota (the Knave) i altres cartes. I a Through the Looking-Glass, que és una obra més elaborada i treballada, hi fa sortir un tauler d’escacs, que és tot el territori, i els personatges són tots, explícita o implicitament descrits, les peces del joc d’escacs. Només hi falta citar els àlfils. Potser és perquè en anglès l’àlfil és el Bishop, el bisbe, i no volia enfrontar-se als seus companys de religió…

Inici de la partida.

Inici de la partida.

La llista de personatges va ser feta pel mateix Carroll a la primera pàgina del Mirall de les primeres edicions. És la reproduïda aquí com a figura 0, amb les posicions de les figures principals. Carroll no ens diu com s’ha arribat a aquesta situació. Alícia és l’únic peó blanc, el peó de dama (de la Reina Blanca). Carroll afirmava, en aquestes primeres edicions, que “el peó blanc mou i guanya en onze jugades“. Va rebre algunes crítiques en què se li deia que no quedaven clars diversos aspectes de la partida. En particular, que per tal que la partida vagi més o menys com Carroll volia, hi havia diverses ocasions en què les blanques havien de tirar dues vegades seguides o tres. Al pròleg de l’edició de 1896 va donar la seva versió de la partida, que aquí es representa pas a pas, seguint els detallats comentaris de Eduardo Stilman (comentada ja a l’entrada 19).
Cada vegada que es produeix una jugada del joc i Alícia travessa un rierol de separació entre caselles, el text es separa amb files d’asteriscs.

Aquí hi ha la llista de jugades, i la posició i els moviments de les peces en cada moment. Són dibuixos agafats de la citada entrada 19, que he modificat per visualitzar millor els moviments.

1. La Reina Vermella surt volant després de parlar amb Alícia (capítol II)
2. Alícia va amb tren una casella endavant, i una segona casella pel bosc (capítol III) fins a trobar-se amb Twedledee i Twedledum (capítol IV)
3. La Reina Blanca arriba corrent i es troba amb Alícia (capítol V)
4. La Reina Blanca es transforma en l’ovella de la botiga (capítol V)

Jugades 1 a 4

Jugades 1 a 4

5. Alícia avança un quadre, viatjant pel riu i la botiga (capítol V)
6. La Reina Blanca (ovella) va a la fila vuitena després de vendre un ou a Alícia (capítol V)
7. Alícia avança un pas més i es troba amb Humpty Dumpty (capítol VI)
8. La Reina Blanca es mou per bosc de la fila vuitena (capítol VII)

Jugades 5 a 8

Jugades 5 a 8

9. Alícia avança un pas més a través del bosc on lluiten el Lleó i l’Unicorn (capítol VII)
10. El Cavaller Vermell s’acosta a Alícia (capítol VIII) i anuncia escac al Rei Blanc i a la Reina Blanca
11. El Cavaller Blanc lluita amb el Cavaller Vermell i el guanya (capítol VIII)
12. El Cavaller Blanc retorna al seu lloc després de parlar amb Alícia (capítol VIII)

Jugades 9 a 12

Jugades 9 a 12

13. Alícia avança un pas més fins a la vuitena fila, però encara no és coronada Reina (capítol VIII). Això és una violació de les regles dels escacs, perquè hauria de coronar-se immediatament.
14. La Reina Vermella s’acosta a Alícia i l’examina (capítol IX). En aquesta posició la Reina Vermella fa escac al Rei Blanc, però com que no ho anuncia, el Rei no se’n assabenta.
15. Finalment Alícia es coronada Reina (capítol IX)
16. La Reina Blanca es mou fins a la sisena fila (desapareix a la sopa) (capítol IX)

Jugades 13 a 16

Jugades 13 a 16

17. La Reina Alícia caça a la Reina Vermella (capítols X i XI), i fa escac i mat al Rei Vermell, que no té escapatòria.

Jugada 17 i final

Jugada 17 i final

Segons ens diu Stilman, aquest final de partida és legal (perquè s’hi ha pogut arribar jugant); econòmic (perquè calen totes les peces en joc per assegurar l’escac i mat); i quasi pur (perquè només una de les caselles al costat del Rei Vermell, la 3R, immediatament a sota, rep l’acció de dues peces blanques).

Carroll es devia passar una bona estona meditant quina hauria de ser la posició de les peces per tal que li anessin bé a la narració… però hi ha hagut gent que l’ha superat. El 1910 Donald M. Liddell (no crec que tingués relació amb Alice Liddell) va presentar un tauler d’escacs amb totes les peces, on es va desenvolupant tot el conte, i a la jugada 66 la Reina Alícia fa escac i mat al Rei Vermell. Una feinada ímproba. I és que hi ha gent que té temps per perdre… com jo escrivint aquest blog?.

Complement 10-6-13.  Als enllaços següents (1) i (2) està estudiada la partida d’escacs amb molt més detall i feta per un veritable aficionat, Pau Pascual. Ha usat una grafia similar a la que he fet servir aquí, però puc jurar sobre l’Alícia que no l’he copiat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s