42. TINC UN GAT DE CHESHIRE

El Gat de Cheshire evanescent

El Gat de Cheshire evanescent


Cheshire és un comtat d’Anglaterra, a la Gran Bretanya, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (la precisió és tediosa…). La seva capital és Chester, ciutat monumental, i hi fan un formatge famós: el Cheshire cheese, amb tres varietats, blanc, vermell i blau. Als anglesos el nom de Cheshire els suggereix també el Cheshire pie, un pastís de carn de porc posat dins d’una crosta de pasta de full: molt bo. A la resta del món, Cheshire és conegut pel seu Gat. Amb majúscula.

El Gat no va sortir a la versió inicial del conte, l’Alice Adventures under Ground, o sigui que és una creació més reflexiva de Carroll, no inventada sobre la marxa mentre explicava el conte a les nenes. Pel que diu Jaime de Ojeda, l’expressió “somriure com un gat de Cheshire” era habitual en el temps de Carroll, i es referia al fet que alguns formatges de Cheshire portaven dibuixat a sobre un gat somrient.

El Gat surt als capítols VI i VIII, i té dos aspectes d’interés: el que diu, i el que fa. Afirma d’ell mateix que és boig, i que tots els del País de les Meravelles són bojos. I que Alícia també:

… jo no vull estar entre bojos -va dir Alícia
Això, aquí, no ho pots evitar -va dir el gat-. Aquí estem tots bojos. Jo estic boig, i tu estàs boja.
¿I com saps que estic boja? -va dir Alícia.
Has d’estar-ho – va dir el Gat. En cas contrari no hauries vingut aquí

Per cert, això té un antecedent a Shakespeare. L’enterramorts li diu a Hamlet, sense saber qui és:
…el jove Hamlet, que és boig i el van enviar a Anglaterra.
i Hamlet pregunta: I per què a Anglaterra?
“Perquè és boig, i allà recuperarà la raó. I si no, no serà gaire greu, perquè ningú s’hi fixarà. Allà tots estan tan bojos com ell
“.

El tema de la bogeria és força present en Carroll. A part que tothom té comportaments estranys, hi ha el personatge del Barretaire Boig.  Un oncle de Carroll-Dodgson, el que el va introduir als secrets de la fotografia, tenia com a treball ser el Comissionat per a la Bogeria, un càrrec oficial de la sanitat anglesa, preocupada per l’increment de casos de bogeria i els problemes de tota mena que provocaven els “llunàtics“.

El Gat torna a sortir al capítol VIII, quan juguen a croquet. Només n’apareix el cap. Quan diu que no vol besar la mà de la Reina, aquesta ordena que li tallin el cap. El botxí afirma que no pot tallar el cap sense que hi hagi un cos; però el Rei afirmava que “si hi ha un cap es pot decapitar“. Jo estic d’acord amb el botxí, perquè decapitar és treure el cap d’alguna cosa o d’algun cos, i si no hi ha cos…

La propietat que té el gat d’aparèixer i desaparèixer és el comportament més notable. Quan desapareix, l’Alícia diu “He vist molts gats sense somriure, però no havia vist mail un somriure sense gat“. Interessant afirmació, aplicable a tota mena d’accions: el sustantiu d’una acció física -un somriure, una mirada, una caminada, una patada- no és perceptible, si no està suportat per la matèria física. Estem quasi al món platònic… També és veritat que en els dibuixos no es veu només el somriure. Sempre s’ha de dibuixar la boca somrient, amb o sense dents, més o menys difuminada. Però sempre la boca, no només el somriure.

Per què Carroll va fer sortir el Gat de Cheshire amb les propietats màgiques? Hi ha moltes teories. Potser la més curiosa és una que diu que al comtat de Cheshire hi ha un capitell… Llegim com ho diu La Vanguàrdia del 8 de juliol de 1992:

Una antigua escultura en una iglesia inspiró a Lewis Carroll la historia del gato de Cheshire, que se desvanece dejando tras sí sólo su sonrisa, en “Alicia en el País de las Maravillas”. Un grupo de devotos del escritor acaba de descubrir, en la iglesia del pueblo de Croft -donde el padre del escritor fue pastor- una escultura del siglo X que puede ser la clave del enigma. Se trata de una cabeza de gato de 25 cm, grabada en un pilar cerca del altar, sólo visible estando de pie frente a ella. Si el observador está de rodillas o tiene la altura de un niño de diez años, sólo ve la “mueca” del gato“.

Una altra teoria suposa que els formatges de Cheshire s’anaven tallant de manera que al final només quedés el somriure del gat que tenien dibuixat a sobre.  Martin Gardner a les seves Annotated Alice (entrades 3, 22 i la que falta) dóna altres interpretacions, i diversos possibles origens de la frase “somriure com un gat de Cheshire“.

La peculiar propietat del Gat de desaparèixer és perfectament interpretada per la pel·lícula de Disney, que va més enllà de Carroll, perquè ja hi havia nous coneixements de física. Vaig publicar l’entrada “Els gats quàntics”  a la meva web de ciència per explicar-ho. No repetiré aquí els continguts, però sí l’enllaç al video (+) on el Gat invisible travessa l’Alícia de forma misteriosa. Els físics ens dirien que el gat s’ha deslocalitzat, perquè no topa amb l’Alícia. No és només que s’hagi tornat invisible, sinó que s’ha esfumat… malgrat que les seves petjades segueixen veient-se. Recordem que l’home invisible és transparent  però té un cos físic real, com un vidre, que topa amb els objectes, com passa, per exemple, a “L’home sense ombra“, pel·lícula de Paul Verhoeven de 2000.  El Gat, segons Disney, és molt més evolucionat… És un gat quàntic.

Els dibuixants i il·lustradors han representat el Gat de moltes maneres. En el blog ha sortit a les entrades 5, 9, 11, 32 i 33. Per ara, perquè n’aniran sortint molts més.

A San Francisco fa poc que vaig comprar per 13 dòlars una tassa -un mug, que en diuen allà- on hi ha el Gat i l’Alícia. I, com en altres tasses similars, en escalfar-se… el Gat desapareix i només en queda el somriure.  I quan es refreda, torna a aparèixer. Al vídeo adjunt que he fet es pot apreciar. No és cap màgia. El dibuix del Gat és fet amb una pintura de cristall líquid termotròpic, una complicada substància -començant pel nom- que canvia de color amb la temperatura. En aquest cas el canvi de color és de negre en fred a blanc en calent. La resta del dibuix és fet amb pintura normal, i no canvia quan se l’escalfa. L’empresa que fa aquestes tasses, i molts altres gadgets, té un video sensacional (a l’apartat de mugs) per explicar com es fa servir una tassa. Si no ho tens clar, estudia-te’l: té una certa gràcia.

3 comments on “42. TINC UN GAT DE CHESHIRE

  1. Esther ha dit:

    Felicitats pel bloc! Una curiositat més sobre la Reina Roja i el gat en biologia:

    http://lallibretadelesidees.wordpress.com/2013/07/13/alicia-la-reina-i-el-gat/

    • cmans ha dit:

      Les Alícies són, diuen, els textos literaris més citats pels científics, tot i que en un inici eren contes infantils. És el que tenen de bo els textos estimulants: cadascú hi projecta la seva visió i actuen com un “medium” per suggerir-te idees per al teu tema. Una mica com el test de Rorschach, en que a les taques de tinta hi veus les teves neures…
      Felicitats també per l’entrada sobre la Reina Roja i les microalgues, etc.

  2. […] relació amb els formatges seria el Gat de Cheshire, com ja vaig explicar a l’entrada 42 [+]. Però Stilton també és el nom d’un famós ratolí, protagonista d’una copiosíssima […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s