41. ALICIA KYRIE ELEISON

Alícia en grec. Il·lustracions de Peter Weevers. Fitxa 66.

Alícia en grec. Il·lustracions de Peter Weevers. Fitxa 66.

No es van poder celebrar misses en català fins després del Concili Vaticà II, que es va acabar el 1965. Abans, tota la litúrgia es feia en llatí. Tota, excepte una frase en grec: Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison. Però no crec que ningú dels fidels sabés que allò era grec i no llatí, i volia dir “Oh, Senyor, tingueu pietat, Crist, tingueu pietat“. El grec era i és present en el llenguatge quotidià, per noms de les persones -Eugeni: ben engendrat-, per noms de moltes malalties -diarrea: flux a través de- , noms d’accidents geogràfics -delta-, paraules quotidianes, com erotisme, simpatia i mil altres exemples més.

Α α alfa; Β β beta; Γ γ gamma; Δ δ delta; Ε ε èpsilon; Ζ ζ zeta; Η η eta; Θ θ theta; Ι ι iota; Κ κ kappa; Λ λ lambda; Μ μ mu; Ν ν ni; Ξ ξ ksi; Ο ο òmicron; Π π pi; Ρ ρ ro; Σ ς σ sigma; Τ τ tau; Υ υ ípsilon; Φ ϕ fi; Χ χ khi; Ψ ψ psi; Ω ω omega

Aquest és l’alfabet grec, en majúscules i minúscules. Té 24 lletres, tot i que en minúscules hi ha un signe més perquè la sigma es representa ς quan és al final d’una paraula i σ en els altres casos. Algunes de les lletres majúscules són iguals que en l’alfabet llatí: A, B, E, H, I, K, M, N, O, P, X, Y, pero en les minúscules només coincideix la grafia o. Per això és una mica més senzill, per a nosaltres, llegir textos en majúscules que en minúscules. Aquest alfabet s’usa tant per al grec clàssic com per al grec modern. Hi ha, a més, altres caràcters complementaris, i alguns accents i esperits per indicar l’aspiració o no d’una lletra. El 1982 es va decretar una simplificació de l’ortografia del grec, amb un sol accent agut (ortografia monotònica), però es pot seguir usant l’anterior sistema (politònic) per a textos en grec antic.

Al batxillerat que jo vaig estudiar no hi havia grec com a assignatura obligatòria, només dos cursos de llatí. Però l’alfabet grec l’he acabat sabent quasi tot, perquè moltes lletres gregues s’usen com a símbols matemàtics o físics, o en la vida quotidiana. Moltes d’aquestes lletres formen part de la terminologia habitual dels altres idiomes. Vegem-ne alguns exemples:

• La paraula alfabet és formada per les dues primeres lletres minúscules de l’alfabet grec: alfa α i beta β. En català diem també abecedari, d’abc.
• La lletra ß en l’alfabet alemany es diu Eszett i equival a la doble essa ss, sona com una s sorda, i s’usa habitualment. S’escriu pràcticament igual que la beta β, malgrat que són dos símbols diferents (Unicode 00DF i Unicode 03B2, respectivament. Però això és ja per a especialistes)
• alfa α i omega ω són termes per indicar el començament i el final d’un procés. Per exemple a la Sagrada Família Subirachs ho ha esculpit en diferents punts, i el jesuïta i paleontòleg Teilhard de Chardin -qui el recorda avui?- postulava el punt omega com al final de l’evolució, seguint el pla de Déu.
• Les desembocadures dels rius es diuen deltes perquè en moltes ocasions s’assemblen a la forma de la delta majúscula Δ.
• El mascle dominant en un conjunt de primats o d’altres animals es sol denominar mascle alfa α, el primer
• En molts casos es representa el terme psicologia per una simple lletra psi ψ
• La lambda minúscula λ és el signe dels drets humans del col•lectiu gai-lesbià, des de 1974. El Casal Lambda de Barcelona es denomina així per aquesta raó.
• A tots els bitllets de banc en euros hi figura, a sota d’EURO, la grafia ΕΥΡΩ. I s’hi anirà incorporant el cirílic, ЕВРО, perquè és grafia oficial a Bulgària, membre de la UE des de 2007.

En llenguatge matemàtic és molt habitual indicar amb lletres gregues diferents variables, funcions o operadors. Alguns exemples entre moltíssims:
• Tothom sap, o ha sabut, la lletra π, pi minúscula, que és la relació entre la longitud de la circunferència i el seu diàmetre, i val 3,141592…
• La sigma majúscula Σ (signe de sumatori) indica la suma de tot un conjunt de termes. La pi majúscula Π (signe de productori) indica el producte de un conjunt de termes
• Els angles d’un polígon es solen denominar amb lletres gregues α, β, γ, …
• La delta majúscula Δ representa moltes variables. La més senzilla és l’increment entre dos valors, però també la funció laplaciana i altres.
• Epsilon minúscula ε indica una petita quantitat arbitrària. Vaig tenir un professor a qui denominaven epsilon perquè era pequeño y despreciable.
• Hi ha altres signes més especialitzats, com la delta de Kronecker δ, la funció gamma Γ i moltes altres.
• La fi minúscula φ, més típicament representada per ϕ, representa la proporció àurea, de valor 1,618033… i de gran importància en geometria i art.

A física o química també s’usen les lletres gregues habitualment. També només alguns exemples entre moltíssims:
• Les desintegracions radiactives generen radiacions alfa α, beta β i gamma γ.
• La eta minúscula η sol representar la viscositat d’un fluid.
• iota ι i kappa κ són denominacions de classes de gelatines
• la mu minúscula μ indica el potencial químic, de gran importància a química.
• La nu minúscula ν sol representar la freqüència d’una ona.
• La csi minúscula ξ indica el grau d’avenç d’una reacció química
• La pi minúscula π indica la pressió osmòtica d’una dissolució. També, un tipus d’enllaç.
• La ro minúscula ρ sol representar la densitat d’una substància.
• La sigma minúscula σ indica un tipus d’enllaç químic
• La tau minúscula τ sol representar el temps, per no confondre’l amb t o T, que solen representar temperatures.
• La xi minúscula χ indica l’electronegativitat i també la fracció molar.
• La psi minúscula ψ indica la funció d’ona, concepte bàsic en mecànica quàntica
• L’omega majúscula Ω és el símbol d’ohm, la unitat de resistència elèctrica

Alícia a la piscina de llàgrimes. Il·lustració de Peter Weevers. Fitxa 66.

Alícia a la piscina de llàgrimes. Il·lustració de Peter Weevers. Fitxa 66.

El mirall en grec. Fitxa 67.

El mirall en grec. Fitxa 67.

De les Alícies en grec no puc comentar gaire coses, perquè es limiten a ser el text complet de les obres, traduït al grec modern. Les il•lustracions d’AiW són de Peter Weevers, publicades en un llibre en anglès (1989) que s’ha traduït al grec mantenint-ne íntegrament el format. Weevers (1944) és anglès, dissenyador gràfic i il•lustrador de llibres infantils diversos, i amb una interessant web sobre les seves obres. La traductora és Rena Rossi-Zairi, d’Atenes. És escriptora per a adults i per a infants, i ha traduït llibres infantils de l’anglès al grec.

Trablasterasma.. Traducció de Sparta Gerodimou

Trablasterasma.. Traducció de Sparta Gerodimou

Pel que fa al Mirall, les il•lustracions són les de Sir John Tenniel, en sèpia. Hi ha algunes breus notes a la traducció del Mirall, feta per Sparta Gerodimou, traductor de novel•les de ciència ficció i altres obres. El Jabberwocky l’ha traduït per Τραβλαστερασμα (Trablasterasma). Hi ha una traducció anterior, de Mary Matthews, que translitera el nom: I Iabberioki. I a aquest enllaç hi ha diverses traduccions al llatí i una més al grec. És un treball molt erudit.

La paraula “grec” no deu ser gaire habitual en el llenguatge infantil. Quan jo tenia uns vuit anys em va cridar molt l’atenció que a la Revista de Badalona, setmanari dels dissabtes, van publicar un poema de Joan Argenté (Badalona 1931) que parlava dels tres Reis d’Orient . Em va fascinar. Començava dient:

Un grec, un grec
un groc, un groc
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera

Al cap dels anys aquest poema s’ha popularitzat, en Jaume Arnella el canta, i forma part de les nadales que es reciten o es canten per les escoles. Pots llegir-lo aquí

Ara potser no seria políticament correcte parlar d’un groc i d’un negre…

FITXA 66
Títol: Η Αλικη στη Χωρα τωη Θαυματων. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit.
Idioma: grec modern. Il•lustracions: Peter Weevers. Traducció: Rena Rossi-Zairi.
Editorial: Εχδόσεις, Atenes (1992). Mida: 25*17,5 cm, tapa dura. 127 pàg. Preu: 2080 dracmes (1992). ISBN: 960-225-082-8

FITXA 67
Títol: Τι βρηκε η Αλικη μεσα στον Καθρεϕτη . Contingut: Through the Looking-Glass traduït, algunes notes.
Idioma: grec modern. Il•lustracions: Sir John Tenniel, excepte la portada. Traducció: Sparta Gerodimou.
Editorial: ΕΡΜΕΙΑΣ (1991). Mida: 24,5*17 cm, tapa tova. 174 pàg. Preu: 2080 dracmes (1992). ISBN: 960-216-001-2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s