40. ALÍCIA AMB JOLES SENNELL

El llibre d’Alícia

Quan vaig allargar el braç per prendre el llibre de la lleixa, vaig sentir una veueta al meu darrera que em deia amb un pic d’irritació:

– Què fas?

La biblioteca estava deserta. Si més no això és el que jo em pensava, i aquella veu em va clavar un ensurt. Em vaig girar de cop i escorcollava amb la mirada les zones d’ombra i de claror, intentant esbrinar qui m’havia adreçat la paraula. No vaig veure ningú fins que un conill, que es ventava nerviosament amb un vano blanc, va sorgir d’un racó penombrós.

– Què fas? – va repetir reptador.
– Prenc un llibre… – vaig respondre d’esma tot meravellat.
– Això ja ho sé, ja ho he vist – va replicar ell, picant impacient el terra amb un peu – Però quin llibre agafes?
– El d’Alícia.
– Hum! – fou la seva resposta mentre accelerava el ritme del vano i del peu.
– Hum, què? – vaig dir jo que ja començava a picar-me.
– Vol dir que no és un llibre per a tu – va fer una altra veueta que sorgia del racó fosc – Aquest llibre és nostre.

I com el conill, una noieta va aparèixer de la fosca i, amb les mans pinçant les vores del vestit de randes, va fer una graciosa reverència.

– Sóc Alícia – va afegir, presentant-se.
– Molt de gust. Jo sóc un lector.
– Adult! – féu el conill com aquell que et recrimina alguna cosa.
– Et faria mal efecte – va dir Alícia assenyalant el llibre amb un cop de cap-. Segur que et faria mal efecte.
– I ara!
– Deixem-lo estar! – va remugar el conill.- Potser fins i tot serà divertit veure quin efecte li fa…
– Què m’ha de fer…! – vaig exclamar obrint el llibre i començant a llegir. Encara no havia passat de la primera pàgina que l’Alícia ja m’escridassava:
– Para! Atura’t!
– Què hi ha?
– T’encongeixes! Vas llegint i et vas fent petit… És curiós. A mi em passa a l’inrevés. Quan el llegeixo em vaig fent gran i gran…
– Lògic – posava cullerada el conill – Tu ets una nena. Ell és un adult.
– Què vols dir?
– Jo ja m’entenc! – va mormolar el conill girant cua i anant-se’n sense acomiadar-se.
– No li’n facis cas – va dir Alícia –. Remuga molt però és bona persona… Ja t’has desencongit, ja tornes a ser gran.

Així doncs si no llegies retornaves a la mida normal… Vaig tornar a posar-me a llegir i em vaig empassar un bon plec de pàgines. Quan vaig aixecar els ulls, vaig ensopegar amb l’esguard de la nena que em contemplava ulls-clavats.

– Em pensava que t’aniries fent petit i petit fins a ser com un microbi. Però no. Quan has arribat a la meva altura has parat d’encongir-te… Ara podriem jugar una estona…
– Prou. A què?
– A escriure. Sempre que puc jugo a escriure una novel•la molt divertida…
– Ja li has posat títol?
– Sí. Es diu “Lewis Carroll”. I fa partir de riure – em va notificar amb un posat tot seriós.

En un racó d’ombra una colla d’animals es va posar a riure. Va ser llavors que vaig pensar que potser valdria més despertar-me. Si és que dormia.

Pep Albanell i Joles Sennell

Pep Albanell i Joles Sennell

Joles Sennell és el seudònim de Pep Albanell per als seus llibres de nens i joves. Pep Albanell (Vic 1945) ha escrit moltíssims contes i narracions per a nois i noies de totes les edats, novel·la adulta, teatre, poesia, i té molts premis literaris. Vegeu-ne un text on justifica per què escriu literatura infantil.

El text de Joles Sennell reproduit a dalt va sortir al breu catàleg que l’Obra Cultural de la Caixa de Pensions va publicar el 1982 amb motiu de l’exposició “Lewis Carroll (1832-1898)“. El novembre de 1982 es va inaugurar a la Sala d’Exposicions de la Caixa -en aquell moment encara era Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis-, al carrer de Montcada de Barcelona, l’exposició itinerant en commemoració dels 150 anys del naixement de Charles L.Dodgson. L’exposició constava de vint plafons, bàsicament amb dades de la vida de Dodgson, il·lustracions comparades de Tenniel, Anglada i Carroll, i algunes fotos. Hi havia també deu vitrines amb edicions de llibres, figuretes fetes per nens, un tauler d’escacs amb personatges del Mirall, un vídeo i diapositives.

El catàleg té dotze pàgines, i h ha dos textos molt interessants: el microconte de Joles Sennell ja reproduït, i una aproximació a Lewis Carroll escrita per Carme Riera, amb el seductor títol de “Lewis Carroll, seductor“. Un dia el penjaré, quan se’m acabin els llibres a comentar.

Dedicat, evidentment, a mestres/es i bibliotecaris/es que hagin de treballar el llibre d’Alícia

Catàleg de l'exposició de l'Obra Cultural de la Caixa, 1982

Catàleg de l’exposició de l’Obra Cultural de la Caixa, 1982

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s