36. ALIZIA EN LAPAPYP, ALÍCIA EN LAPAO

Mapa de llengües a Aragó

Mapa de llengües a Aragó

Moltes llengües emergents -en el sentit de que no es reconeixen inicialment com a tals, sinó com a parles locals xampurrejades- han seguit un llarg procés. El basc va haver d’unificar les diferents variants de les valls basques fins a cristal•litzar en forma de l’eusquera batua -basc unificat- com a forma oficial i acadèmica, no enfrontat sinó complementari als dialectes. I la codificació formal del català liderada per Pompeu Fabra va haver de lluitar contra els seus detractors contraris a les seves propostes. Des de 1912, any en que va publicar -en castellà- la primera gramàtica del català, va mantenir fortes polèmiques, especialment amb Mn. Antoni Mª Alcover, que defensava la inclusió de més dialectalismes. Fabra va centrar la gramàtica en el català central. Finalment es va acceptar la seva versió, que inclou en els diccionaris una ampla varietat de termes dialectals locals. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (que no l’Acadèmia de la Llengua Valenciana…) accepta la unitat del català amb la denominació de valencià, i ha editat les seves normes lingüístiques, on destaquen les versions valencianes de termes i variants sintàctiques i ortogràfiques.

Vaig comprar-me una Gramática de la Lengua Aragonesa el 1982, a Osca. És escrita per Francho Nagore (Saragossa 1951), que té una entrada a la Biquipedia (amb B, no amb V). Nagore, filòleg aragonès , i ara de la Comissió Assessora de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, fou fundador i president (1977-2004) del Consello d’a Fabla Aragonesa, radicat a Osca. Va reconèixer l’existència d’una llengua aragonesa com a comuna entre els parlars de moltes valls pirinenques. Les dissensions internes típiques van portar a la creació de la Sociedat de Linguistica Aragonesa (SLA), radicada a Graus. Tenen normes lingüístiques i alfabets lleugerament diferents. Tant és així que la pàgina de la Biquipedia sobre l’idioma aragonès té dues versions, la del Consello i la de la SLA, que considerava la grafia i l’ortografia del Consello massa espanyolitzades. Per superar la situació, el 2006 es va crear l’Academia de l’Aragonés, amb l’objectiu de trobar-ne una varietat estàndar. El 2010 van presentar la Propuesta Ortografica Provisional de l’Academia de l’Aragonés. Al llarg del camí, doncs, s’ha evolucionat des de fabla aragonesa a luenga aragonesa a idioma aragonés a aragonés.

És complicat posar d’acord dialectes ansotano (Bal d’Ansó), cheso (Bal d’Echo), belsetán (Bal de Bielsa), chistabino (Bal de Chistáu), benasqués (Bal de Banás), grausino (Graus), ribagorzano (la Ribagorça aragonesa), tensino (Bal de Tena) i pandicuto o panticuto (Pandicosa). El benasqués és, de fet, una transició entre català i aragonès. Les poblacions locals tenen consciència de parlar el seu dialecte local, però no l’aragonès com a tal. Els esforços del Consello, de la Sociedat i de l’Academia van en les tres direccions clàssiques per a recuperar-unificar una llengua: definir-la acadèmicament, mantenir-ne els parlants genuïns (uns 10000?: perill d’extinció, segons la UNESCO) donant-los l’autoestima de parlar-la; i potenciar-ne l’ús, començant pels escolars i comerciants. Generació de webs, com Charrando. I forçar els polítics locals a defensar-la. L’edició de llibres de contes i rondalles locals, i la traducció d’obres reconegudes són vies típiques. I aquí ve l’Alícia.

Alizia en aragonès. Fitxa 60 (fes clic per ampliar)

Alizia en aragonès. Fitxa 60
(fes clic per ampliar)

El traductor és Antonio Chusé Gil Ereza, llicenciat en llengües anglogermàniques i professor de secundària. Suposo que s’ha hagut d’inventar termes que li devien sorgir per primera vegada en aragonès. Hi ha posat 88 notes curtes, on explica aspectes de l’obra i de jocs de paraules, i en algunes dóna pistes de la dificultat de la traducció. En reprodueixo una pàgina per tal que el lector pugui veure si entén l’aragonès o no.

L’editorial Gara d’Edizions, de Saragossa, està especialitzada en llibres en aragonès. L’Alizia és de la col•lecció Libros de Pocha, que va començar amb O Prenzipet, A metamorfosis, Suenios d’un sedutor, i l’Alizia. Després han anat editant altres obres, incloent traduccions del català de Jesús Moncada (Camin de Sirga)… Tenen altres col•leccions d’obres gramaticals i obres originals, majoritàriament en aragonès, però també en català, francès i rus (?). Hi ha altres editorials, moltes institucionals, que editen en aragonès. A la web de Charrando hi ha un resum, fet per Nagore, de les obres editades en aragonès fins a 1999. No he trobat res més recent.

L’endemà del dia de la redacció d’aquesta entrada, les Cortes de Aragón aproven el Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. S’hi determina que a Aragó hi ha tres zones: tot Aragò, on s’hi parla el castellà; una zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, amb les seves modalitats lingüístiques; i una zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma, amb les seves modalitats lingüístiques. Per evitar discussions prèvies –cosa que no han aconseguit- el text no diu quin és el nom d’aquestes llengües aragoneses. És un bon subterfugi per evitar haver de dir la paraula maleïda, la paraula prohibida, la paraula tabú. La premsa i xarxes han abreujat immediatament aquestes dues darreres llengües com a LAPAPYP i LAPAO, respectivament.

Així doncs, el llibre que aquí s’ha presentat és escrit en LAPAPYP. Pel que fa al LAPAO, els llibres de les fitxes 7, 8, 9, 18, 19 i 21 eren ja escrits en aquesta llengua, fins i tot abans de la mateixa invenció de la llengua.

Fent una profunda reflexió se’m acudeixen dues preguntes de tot plegat. La primera pregunta seria: en quin moment un dialecte esdevé una llengua? La segona pregunta: en quin moment un polític esdevé imbècil?

28-1-2016. El govern aragonès de Javier Lambán ha suprimit la llei per la que s’implantaven el LAPAO i el LAPAPYP i els retorna els seus noms de català i aragonès.

FITXA 60
Títol: Alizia en o País de as Marabiellas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït amb algunes notes.
Idioma: aragonès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Antonio Ch. Gil Ereza.
Editorial: Gara d’Edizions, Saragossa. Col•lecció Libros de Pocha nº 4 (1995). Mida: 18*11 cm, tapa tova. 166 pàg. Preu (2013): 7,50€ ISBN: 84-8094-004-2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s