32. FRANCAMENT ALÍCIA

Portada de l'Alícia en Llengua Franca Nova. Fitxa 51

Portada de l’Alícia en Llengua Franca Nova. Fitxa 51

Des del mite de la Torre de Babel que la humanitat parla diferents idiomes que, en molts casos, són incomprensibles per a la resta de la població que no els té com a llengua pròpia. Però les necessitats de comunicació entre persones i entre pobles, per raons comercials o socials, han propiciat la creació, de forma espontània o de forma planificada, d’idiomes no parlats per cap grup social com a llengua pròpia. D’aquests llenguatges utilitaris se’n diuen llengües franques, llengües vehiculars o llengües criolles i pidgins. Aquestes darreres denominacions estan més relacionada amb l’expansió colonial de les grans potències europees, i amb les emigracions massives, respectivament.

El llatí va ser llengua franca durant molts anys a Europa, i bona part de la ciència es va escriure en llatí fins a l’era moderna. El castellà és actualment la llengua vehicular a tot Espanya. L’anglès és ara, en bona part, la llengua franca mundial, i amb molta diferència la prioritària en la comunicació científica. El mandarí, la llengua franca xinesa.

Hi ha hagut molts idiomes inventats amb voluntat de llengua franca amb encomiables objectius, com afavorir la comunicació entre pobles i disminuir la probabilitat de guerres entre estats. Gairebé tots han estat dissenyats a Europa i formats per aportacions de llengües europees. Pots veure, lector, com són alguns d’aquests idiomes si obres la Wikipedia amb algun terme lingüístic -per exemple, lingua franca– i mires la llista d’idiomes en què està presentat. Hi trobaras l’ido i l’interlingua, a part de l’esperanto, obviament.

En aquesta entrada parlem de “la” Lingua Franca i de la Lingua Franca Nova. Va rebre el nom de Lingua Franca, o Sabir, un llenguatge parlat al Mediterrani des del Renaixement per comerciants, mariners, diplomàtics i militars de tots els països de l’entorn marí, que permetia entendre’s en els temes i situacions fonamentals. Era compost en variada proporció per termes i estructures de l’italià, l’occità, el català, el francès, el castellà, el turc, el grec, el portuguès i l’àrab. Les diferents fonts que l’han investigat difereixen en la importància de cadascun dels llenguatges. Va ser força estès sobre tot a l’est mediterrani i a l’actual Magreb. El mateix Molière va posar algunes frases en lingua franca a la seva comèdia-ballet Le bourgeois-gentilhomme, que té un argument precisament basat en les relacions entre França i l’imperi otomà. La seva decadència va començar en arribar els francesos a Algèria el 1830. Actualment és un llenguatge extingit, i es va parlar per darrera vegada cap al Dodecanès, la Grècia Continental i Xipre. Va rebre altres noms, com Ajnabi, Aljamia, Ferenghi, o Petit Mauresque. Es poden trobar termes i estructures de la lingua franca en el Polari, un argot parlat des del segle XVII i encara avui per artistes de varietats i ambients homosexuals de Londres, amb publicacions i alguns llibres i tot. De quines coses s’assabenta un servidor a partir de l’Alícia

I el 1965 George Boeree (1952) psicòleg holandès-estadounidenc de la Shippensburg University de Pennsilvània (EEUU) va crear la Lingua Franca Nova o LFN, com a llenguatge auxiliar internacional, i que té la classificació ISO 639-3 . Aquest nou idioma agafa vocabulari del català. francès, italià, portuguès i espanyol. Consta de 22 lletres, que es pronuncien de forma molt similar al castellà. L’estructura gramatical és molt simple, com correspon a una llengua auxiliar no literària. Des de 1998 que surt per Internet, hi ha un diccionari, gramàtiques, etc, i una llista activa a Yahoo des de 2002, amb més de 200 participants de tot el món.

Faltava publicar-hi llibres. I precisament l’Alice in Wonderland és el primer -i, per ara, l’únic- llibre publicat en LFN. L’ha traduit Simon Davies, que crec que és traductor professional freelance i viu a Barcelona.

Al pròleg explica les dificultats de traduir un llibre amb jocs de paraules a una llengua artificial sistemàtica, i, per tant, amb poques possibilitats de creació… El mateix passa amb la traducció de les poesies, de gran dificultat per la manca de vocabulari i de referents culturals d’una llengua nova per parlar de la societat victoriana del temps en que es va escriura l’Alícia.

De la pàgina reproduida aquí es pot entrellucar quin aspecte té la LFN, i si es pot comprendre i assimilar fàcilment, que ha de ser l’objectiu d’una llengua inventada.

FITXA 51
Títol: La aventuras de Alisia en la pais de mervelias. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït.
Idioma: Lingua Franca Nova. Il•lustracions: clàssiques de Tenniel. Traducció: Simon Davies.
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (1ª ed.2012). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 122 pàg. Preu: $15,95 (Amazon) ISBN: 978-1-904808-88-6

Una pàgina escrita en llengua franca nova. Fitxa 51.

Una pàgina escrita en llengua franca nova. Fitxa 51.

6 comments on “32. FRANCAMENT ALÍCIA

  1. Allau ha dit:

    Al terrat de l’Ateneu avui algú em preguntava si sabia alguna cosa sobre una continuació de les aventures d’Alícia escrites en sanscrit. No he sabut que respondre. I tu?

  2. cmans ha dit:

    Tot el que he trobat,per ara, és una entrada molt recent -ahir- en un blog denominat “La Silla de K.”: (http://lasilladek.blogspot.com.es/2013/04/las-maravillas-que-no-cesan-de.html)

    Atès que
    a) la foto del llibre d’Alícia que surt al post és de l’edició primera en català
    b) en el post parla d’un suposat Charles Drinks, president d’un suposat Club de Seguidors Puntuals d’Alícia, dels que no se’n troba rastre per Internet
    c) en el post es parla d’Alexis Aiwan, arxiver de Norfolk, del que no es troba rastre per Internet
    d) que en l’entrada a “La Silla de K.” no es cita la referència
    e) que en elmateix blog “La silla de K.” hi ha altres entrades amb cites a autors dels que no es troben enlloc referències
    m’inclino a pensar que tot és una fabulació literària de K.

    Si Allau té més referències d’on va trobar el seu interlocutor del terrat de l’Ateneu la referència a l’Alícia en sànscrit, i ens ho pot dir, li ho agrairé. Vès que el seu interlocutor no fos el mateix K…

  3. […] han representat el Gat de moltes maneres. En el blog ha sortit a les entrades 5, 9, 11, 32 i 33. Per ara, perquè n’aniran sortint molts […]

  4. […] derivat de les llengües romàniques [+]. Varem veure una Alícia traduida a la lingua franca nova [+], un idioma auxiliar parlat fins al segle XIX per la comunitat marinera del Mediterrani. La […]

  5. […] i com a bandera del Tawantinsuyu, en quètxua l’Imperi Inca. O de la Lingua Franca Nova [+]. I moltíssims moviments i associacions més […]

  6. […] en llengües inventades com l’esperanto [+] , el sambasha [+] o la lingua franca nova [+], o en alfabets inventats com el nictogràfic […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s