26. ALÍCIA PER A MESTRES

Alícia per a mestres, en castellà. Fitxa 44.

Alícia per a mestres, en castellà. Fitxa 44.

Dedicat als i les mestres assistents a la 3ª Jornada de Biblioteques escolars de les comarques de Lleida, del 18-5-2013 a Lleida 

A tot els nens els agrada que un conte faci referència a ells mateixos, i que el protagonista tingui el seu nom. És el cas de les Alícies quan es va crear, si deixem de banda que eren tres nenes que van escoltar el conte, i només una n’era la protagonista, l’Alice. La germana gran Lorina tenia tretze anys, i devia comprendre que no fos ella la principal; i la petita, Edith, de vuit anys, no sabem com s’ho va prendre…

Un aspecte que destaca en els dos contes sobre Alícia és el considerable nombre de referències que hi ha sobre l’escola, als temes que Alícia hi estudia, als poemes que li fan aprendre, i als coneixements que té del món en general. És lògic que un professor -d’un college, però professor- que fa un conte improvisat per a una nena de deu anys, que ara estaria a 4rt o 5è d’Educació Primària, hi posi moltes referències escolars. Es tractava d’això precisament: que Alice Liddell i les seves germanes sentissin el conte com a molt propi. També per això el conte parla de la gata de casa i de vivències reals de les nenes, més o menys modificades.

Vegem les principals referències que es fan al conte sobre continguts escolars. Al capítol I Alícia sap que el radi de la terra és de 6500 km -realment és d’uns 6400-, parla de la longitud i la latitud d’un punt geogràfic sense saber què són, sap el concepte d’antípodes -ella n’hi diu antipàtiques– i sap que són Austràlia i Nova Zelanda. Després cita malament com a recurs literari la taula de multiplicar i algunes capitals europees importants, amb la complicitat segura de la nena, a la que devia fer molta gràcia que l’Alícia del conte cometés errors tan evidents.

Les germanes Liddell fotografiades per Charles L.Dodgson - Lewis Carroll. D'esquerra a dreta: Edith, Lorina, Alice.

Les germanes Liddell fotografiades per Charles L.Dodgson – Lewis Carroll.
D’esquerra a dreta: Edith, Lorina, Alice.

Al capítol III el ratolí mullat fa una lliçó d’història d’Anglaterra que, pel que sembla, Carroll va treure d’un manual d’història que tenien les tres nenes. Podem veure, del tros que el ratolí explica, que era un manual de molt nivell, superior al que aquí es deu fer a batxillerat sobre història de Catalunya o d’Espanya. Al capítol 9 Alícia afirma que a l’escola fan, com a activitats complementàries, francès i música.

A l’escola victoriana era quotidià l’ús de poemes, per tal de mostrar valors positius i extreure’n conclusions morals. És un recurs molt antic, que ja ve de les faules d’Isop, i usat per Lafontaine, Samaniego, Iriarte, Bori Fontestà i tants altres escriptors, i que es segueix aplicant. Ara, però, la moralitat va d’ecologisme i d’energies renovables, però és igual de carrincló. Lewis Carroll subverteix aquesta pràctica, que devia ser molt avorrida i carregosa per als alumnes, i en fa versions paròdiques ratllant el nonsense -poemes sense sentit habituals a l’Anglaterra del seu temps- i alguns són gairebé cruels. L’èxit amb les nenes devia ser total. Devia ser l’autovenjança literària de Lewis Carroll contra la vida puritana, ordenada i monòtona que portava com a Charles L. Dodgson. Però aquests poemes, en les edicions traduïdes i per a un públic que no coneix l’original, són una de les parts més avorrides de les Alícies, fins que no descobreixes els originals i no saps una mica d’anglès per veure les paròdies. Això ja ho comentarem en una altra ocasió. Són poemes infantils paròdics que només poden fer gràcia a la gent gran, i això cal tenir-ho en compte si pretenem usar les Alícies com a material de treball. A moltes edicions infantils suprimeixen els poemes directament, o els substitueixen per altres.

El que sempre m’ha sorprès, ja des de la meva primera lectura d’Alícia, és el domini de la nena del conte -i, per tant, de la nena real- de la terminologia i la pràctica dels judicis orals, afirmant que el coneixement que en té li ve perquè “ho ha llegit als diaris“. Sap correctament el significat de termes com jurat, uixer, veredicte i sentència, i com funciona un judici. Al capítol XI fa una demostració dels seus coneixements.

En resum, es mostra a Alícia com una nena molt assenyada i responsable, independent i bona alumna. Com devia ser l’Alice Liddell, que des de ben petita la portaven a recepcions i festes de societat al Christ Church College d’Oxford, del que el seu pare era el degà, amb la secreta esperança de fer un bon casament… Per això tenia cultura, bona educació i sabia parlar amb la gent gran. De fet es va casar als 28 anys amb Reginald Hargreaves, un jugador professional de criquet que havia heretat una considerable fortuna, i era molt conegut entre l’alta societat i la noblesa. El criquet era un esport molt ben considerat i totes les nenes i noies Liddell hi jugaven. Per això Lewis Carroll li dedica el capítol VIII.

El llibre mostrat a aquesta entrada és una excel•lent edició destinada al públic escolar i al professorat com a eina de treball. A més de la introducció i les notes de Luís Maristany i José Santamaría, l’obra conté alguns textos auxiliars i un conjunt de propostes d’activitats per treballar a diferents assignatures: les activitats de literatura i llengua són evidents, però també hi ha propostes de lògica, de música, d’ètica, de física, de matemàtiques i de dibuix. Són activitats pensades per a nivell de batxillerat, però en algun cas es poden extrapolar i adaptar per a nivells de més petits.

Luís Maristany (1937-1992) està considerat un dels millors traductors de les Alícies al castellà. Va traduir també altres obres i ell mateix va escriure algun text literari. Va morir prematurament d’accident de cotxe.

L’Editorial Vicens-Vives és derivada de l’Editorial Teide, fundada per Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Va ser dirigida des de 1961 per Pere Vicens Rahola, fill de Vicens Vives. L’editorial s’ha dedicat des de la seva fundació a l’edició de llibres de text i de suport a l’escola, a tots els nivells.

FITXA 44
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït, amb introducció, notes i activitats escolars.
Idioma: espanyol. Il•lustracions: clàssiques de Tenniel. Traducció: Luís Maristany. Introducció, notes i propostes d’activitats: Luís Maristany i José Santamaría
Editorial: Vicens-Vives, Aula de Literatura nº 1, Barcelona (1988) . Mida: 21*14 cm, tapa tova. 161 pàg. ISBN: 84-316-2586-4

Ampliació 28-4-13 Tinc la segona edició del llibre de Vicens Vives (nova fitxa 52). Es manté la traducció, la introducció i les notes de Luís Maristany. Les il·lustracions són de Robert Ingpen, més detallades i grans que les de Tenniel, la major part en color. Se’n reprodueixen aquí un parell. També han canviat les propostes d’activitats. Són una mica més curtes, més centrades en els aspectes literaris, però molt ben dissenyades i interessants. El seu autor és Agustín Sánchez Aguilar (Barcelona, 1971), que és assessor de diferents col·leccions literàries i ha publicat edicions crítiques de moltes obres del Siglo de Oro espanyol. Robert Ingpen és un il·lustrador australià (1936) que ha fet molts treballs per a llibres infantils, i li han concedit molts premis per tot el món.

Portada de la 2ª edició. Fitxa 52

Portada de la 2ª edició. Fitxa 52 (clic per ampliar)


Dibuix interior. Fitza 52

Dibuix interior. Fitxa 52 (clic per ampliar)


Dibuix interior a doble plana. Fitxa 52

Dibuix interior a doble plana. Fitxa 52

FITXA 52
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït, amb introducció, notes i activitats escolars.
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Robert Ingpen Traducció, introducció i notes: Luís Maristany. Propostes d’activitats: Agustín Sánchez Aguilar
Editorial: Vicens-Vives, Aula de Literatura nº 1, Barcelona (“ª ed. 2011) . Mida: 21*14 cm, tapa tova. 216 pàg. ISBN: 978-84-682-0039-2

(Propera entrada: 27. Dibuixos de Tenniel acolorits)

12 comments on “26. ALÍCIA PER A MESTRES

  1. […] popular, i de filosofia, i segur que en altres matèries, com acabem de veure en l’entrada 26. “Alícia per a mestres“. Parlem específicament ara de la […]

  2. […] Vicens-Vives, que ja s’ha presentat a aquest blog a l’entrada 26 “Alícia per a mestres“, i la Oxford University […]

  3. […] més de les Alícies presentades a l’entrada 26, altres editorials espanyoles/catalanes han fet els seus llibres pensant en el seu ús escolar. […]

  4. […] suggerits per la lectura és correcte, etc etc. Ja n’hem parlat a les Alícies per a mestres (26, 37). Si Chesterton tingués raó, tanquem el blog. Però […]

  5. […] del que ja n’haviem vist els dibuixos en una entrada anterior, corresponent a la fitxa 52. [+]. Aquesta és una edició de regal, amb tapa dura. Ingpen va treballar com a freelance dibuixant […]

  6. […] la línia dels llibres que ja hem vist d’editorials docents d’aquí, com Vicens-Vives [+], Anaya o Teide […]

  7. […] Luís Maristany, de qui ja haviem comentat la traducció de l’Alice Adventures in Wonderland [+]. La traducció és una de les més competents de les fetes en castellà, com ja hem tingut ocasió […]

  8. […] amb les dues Alícies. Les traduccions de Maristany ja s’han comentat reiteradament aquí [+], [+]. La seva traducció de l’Snark és literària, forçosament rebuscada per satisfer al […]

  9. […] en sabien, però no n’eren especialistes: Jaime de Ojeda [+] era diplomàtic, Luís Maristany [+] era bàsicament crític literari; Ramón Buckley [+] és periodista. Humpty Dumpty [+] és […]

  10. […] comentat les il•lustracions de Robert Ingpen per a Alice’s Adventures in Wonderland [+], [+] . En una breu nota final al llibre que ara comentem, l’il•lustrador confessa que la […]

  11. […] d’Alice Adventures in Wonderland és la clàssica de Luís Maristany, ja comentada i elogiada [+]. Alice’s Adventures under Ground ha estat traduida per Laura Rins [+]. És una traductora del […]

  12. […] ha usat les solvents traduccions clàssiques de Luis Maristany, ja comentades anteriorment [+] i [+] i cedides per Penguin Random House, que en té actualment la propietat. Hi ha un breu pròleg […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s