20. “MATEMÀTICA DEMENT” DE MENT DEMENT?

Matemática demente. Fitxa 34

Matemática demente. Fitxa 34

Charles L. Dodgson – Lewis Carroll va ser, des de 1857, professor de matemàtiques a Christ Church, un dels colleges mes prestigiosos d’Oxford, on el seu pare havia estudiat. Tenia vint-i-cinc anys. Va exercir aquesta tasca de manera brillant durant els 26 anys següents. El 1881 va deixar d’impartir classes, però va seguir vivint a la residència del college, fins a la seva mort el 1898.

Va ser un notable matemàtic, especialment en àlgebra matricial, lògica matemàtica i matemàtica divulgativa. També es va interessar pels sistemes electorals parlamentaris, i en va dissenyar algun. Tots els treballs matemàtics que va publicar els signava com a Charles Ludwige Dodgson, no com a Lewis Carroll, pseudònim que reservava per als treballs literaris. Va escriure diversos tractats matemàtics científics, alguns llibres divulgatius, com El joc de la lògica (que es comentarà algun dia aquí) i un bon nombre d’articles de temàtica variada. I infinites cartes privades.

S’han fet molts llibres de recopilacions d’articles matemàtics de Dodgson. Potser el més estrany dels que he vist és el Matemática demente. Leopoldo María Panero en va fer la selecció de textos, la traducció i el pròleg.

La família Panero és una destacada saga oriünda d’Astorga, León. Leopoldo Panero(1909-1962) i el seu germà Juan Panero(1908-1937) eren poetes. I dels tres fills de Leopoldo, Juan Luís (1942), Leopoldo María (1948), i Michi (1951-2004) els dos primers van ser també poetes. Leopoldo pare va ser un destacat membre de la generación del 36, republicà. Però la mort en accident de Juan el va convertir en conservador, i es va fer falangista. Va guanyar premis literaris franquistes però alhora era amic de Luís Cernuda i d’altres poetes exiliats. Jaime Chávarri va fer el 1976 una pel•lícula documental sobre la família: “El desencanto“, on tots feien un exercici de sinceritat extrem i anguniós, explicant les seves discussions i desavinences familiars i la influència malaltissa del pare, mort uns anys abans.

I un dels membres més conflictius de la família és precisament Leopoldo María Panero (1948). Després de militar en l’esquerra radical -típic en fills de falangistes?- va tenir experiències psicotròpiques, i va ser internat en hospitals psiquiàtrics. Des de fa uns quinze anys viu, per pròpia voluntat, a l’Hospital Psiquiàtric de Las Palmas de Gran Canària. La seva malaltia no li ha impedit ser un dels poetes més reconeguts de la seva generació -que és la meva. Ha fet de traductor i ha fet assaigs i narrativa.

Leopoldo Mª Panero (2012)

Leopoldo Mª Panero (2012)


Matemática demente és una selecció de contes diversos feta per Panero, que, en opinió de Dodgson, són contes “humorístics” i que plantegen «una o més qüestions matemàtiques —d’aritmètica, àlgebra o geometria— per a l’entreteniment, i possible edificació, dels lectors». Són complexos, i redactats en un estil literari molt propi, que sembla que no estigui plantejant cap problema. Altres són simplement de lògica, barrejats amb tota una narració. No són fàcils. Alguns d’aquests problemes eren plantejats per Dodgson per tal que el públic els resolgués, i després en publicava la resposta correcta i els comentaris dels qui els havien intentat resoldre. Entre els textos n’hi ha un de força conegut: “El que li va dir la tortuga a Aquil•les“, en resposta a la ben coneguda paradoxa de Zenó d’Elea.
Índex de Matemática demente. Fitxa 34.

Índex de Matemática demente. Fitxa 34.


El llarg pròleg del llibre és una mostra del peculiar estil de Panero, poeta malditista, eruditíssim, fanàtic del cinema, dels jocs de paraules, autodestructiu…. El pròleg és complicadíssim pel meu gust, ple de jocs de paraules, ple de cites relacionades amb la psiquiatria, amb l’esquizofrènia, amb la paranoia, amb la traducció i amb l’antitraducció… Cita molt a Nietzsche i a Artaud, a qui varem al·ludir a l’entrada Mademoiselle Alicia“. No sé per què, l’estil del pròleg em recorda alguns textos que escrivia Pau Riba(1948) a La Vanguardia del 1986 (“Pro digo / Pro pongo“) o al diari Avui, a la secció Lògia del Fil 1 del 1993, i que va recollir en un llibre: Al•lolàlia, de 1999 (aquesta paraula poc comuna vol dir pronunciar una paraula per una altra de forma involuntària). Pau Riba i Panero, units per moltes coses, i entre elles per la psicodèlia… Aquí hi ha una entrevista amb Leopoldo M. Panero.

El títol del llibre pot derivar-se d’un subtítol d’una de les narracions del llibre, “Un lugar complicado“, que està dividit en deu “nusos” El tercer nus es titula Mathesis dement.
Els títols originals dels 8 contes són: A Tangled Tale; A Hemispherical Problem; The Vision of the Three T’s; The Dynamics of a Particle; The Two Clocks; Mischmasch; The Legend of Scotland; What the Tortoise said to Achilles. A més conté 3 cartes, i 3 fragments de poemes.

FITXA 34
Títol: Matemática demente. Contingut: 8 narracions matemàtiques o lògiques de Charles L. Dodgson i altres textos, traduïdes
Idioma: espanyol. Il•lustració de portada: Lluís Clotet i Òscar Tusquets Traducció i pròleg: Leopoldo M. Panero.
Editorial: Tusquets editor, col•lecció Cuadernos Marginales nº 45 (1975, 2ª ed.1979). Mida: 18*10,5 cm, tapa tova. 253 pàg. Preu: 275 Pta. ISBN: 84-7223-045-7.

(Propera entrada 28/3/13: Tres lliçons de japonès amb Alícia)

3 comments on “20. “MATEMÀTICA DEMENT” DE MENT DEMENT?

  1. Allau ha dit:

    Sempre he pensat, sense cap fonament que ho confirmi, que Carroll devia de ser un professor bastant torracollons pels seus estudiants: més ocupat en el seu particular món propi, que en les necessitats didàctiques dels alumnes.

    • cmans ha dit:

      Dodgson era una mica quec (“tartamut”) especialment quan havia de llegir en públic. Però sembla que ho tenia força dominat, i que ho convertia en una característica personal, De fet, una certa repetició de les paraules, una tartamudesa lleu, era i és signe de distinció i de pertinença a cert nivell social. Hugh Grant a moltes pel·lícules usa aquesta característica.
      Per altra banda, no he estat capaç de trobar si Dodgson era professor avorrit, emprenyador o passota a les classes. La única referència que he trobat és que li avorria donar classe… però, en canvi, escrivia llibres força didàctics sobre matemàtica i lògica del nivell que explicava.

  2. […] en edicions pròpies. Se n’han comentat ja en aquest blog algunes, com Matemática demente [+] o Alimentar la mente [+], i en vindran algunes […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s