19. ALICIA PROLOGADA PER JORGE LUÍS BORGES !

Portada amb il·lustració d’Hermenegildo Sábat.Fitxa 33

Jorge Luís Borges (Buenos Aires 1899-Ginebra 1986) tenia una amiga que es deia Alícia. Alícia Jurado, escriptora i col•laboradora (Buenos Aires, 1922-2011). No sé si aquest fet li feia tenir una especial predilecció per l’obra de Lewis Carroll. La cultura enciclopèdica de Borges era total de la literatura anglesa. Llegint els seus llibres i articles sembla que ho sabés tot i que ho hagués llegit tot. I era cec des dels 55 anys, o sigui que mitja vida literària la va haver de desenvolupar escoltant i dictant… La Wikipedia diu d’ell que moltes de les seves obres són “ontologías fantásticas, genealogías sincrónicas, gramáticas utópicas, geografías novelescas, múltiples historias universales, bestiarios lógicos, silogismos ornitológicos, éticas narrativas, matemáticas imaginarias, thrillers teológicos, nostálgicas geometrías y recuerdos inventados“. Amb aquest panorama, les fantasies d’Alícia li devien semblar força lògiques… Un pròleg de Borges a una traducció argentina de Carroll sembla, doncs , obligada. És un pròleg curt , però ple d’erudició. Pot llegir-se aquí: [+]

La traducció és d’Eduardo Stilman (Buenos Aires 1938-Santa Ana 2011), que va ser un important escriptor i traductor argentí, i expert en l’obra de Lewis Carroll. Va fer una primera traducció el 1968. El 1990 va guanyar una beca per preparar l’edició del llibre que es presenta aquí, tasca que va acabar el 1998 i es va publicar per Ediciones de la Flor. Ha estat reeditada en quatre ocasions fins ara. Vaig comprar-ne la 4ª edició a Buenos Aires el 2011.

El llibre conté les dues Alícies, amb el capítol addicional La vespa amb perruca, descobert el 1977. Hi ha també La Caça de l’Snark, i 238 cartes bescanviades entre Charles L. Dodgson i les persones -nenes i adults- amb que mantenia correspondència. La selecció de cartes deu haver estat difícil, perquè sembla que en va escriure més de 50000. Entre les cartes hi ha una selecció de més de 70 fotos de nenes que l’han fet famós, i criticat en certs ambients.

Retrat de Charles Dodgson, per Hermenegildo Sábat

Les notes als textos, més de 350, són de gran qualitat i comparables a les de Martin Gardner pel seu nivell de detall, la seva erudició i agudesa, i l’extensió considerable dels comentaris. Alguns són, lògicament, similars als de Gardner, però n’hi ha moltíssims d’originals. Són especialment interessants els que relacionen Dodgson amb temes esotèrics, en els que estava molt interessat. O alguns comentaris molt divertits sobre els intents dels psicoanalistes -argentins- d’analitzar des de la seva perspectiva els llibres d’Alicia, o les relacions de Dodgson amb les nenes. Aquest és un tema que Stilman agafa de cara sense dissimular, i defensa Dodgson basant-se, entre altres arguments, en els textos de les cartes que enviava a les nenes, i a les dones, perquè la correspondència va durar també quan van ser adultes i casades.

El volum acaba amb una bibliografia exhaustiva de les obres de Lewis Carroll, i una blbliografia general amb més de cent-cinquanta referències.

És interessant l’article “Alicia en el País de Borges“, escrit pel llicenciat Enrique Aurora, de la Universidad de Córdoba, Argentina, el 1999. Pot trobar-se aquí: [+].

Jabberwocky de Stilman

FITXA 33
Títol: Los libros de Alicia. La caza del Snark. Cartas. Fotografías. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland. Through the Looking-Glass. The Hunting of the Snark. Letters. Traduït
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Tenniel, i Hermenegildo Sábat. Traducció, notícia inicial i notes: Eduardo Stilman. Pròleg: Jorge Luís Borges.
Editorial: Ediciones de la Flor, Buenos Aires (!ª ed 1998; 4ª ed.2010). Mida: 26*20,5 cm, tapa tova. 640 pàg. ISBN 978-950-515-169-1

(Propera entrada 24/3/13: “Matemàtica dement” de ment dement)