La traducció és d’Eduardo Stilman (Buenos Aires 1938-Santa Ana 2011), que va ser un important escriptor i traductor argentí, i expert en l’obra de Lewis Carroll. Va fer una primera traducció el 1968. El 1990 va guanyar una beca per preparar l’edició del llibre que es presenta aquí, tasca que va acabar el 1998 i es va publicar per Ediciones de la Flor. Ha estat reeditada en quatre ocasions fins ara. Vaig comprar-ne la 4ª edició a Buenos Aires el 2011.
El llibre conté les dues Alícies, amb el capítol addicional La vespa amb perruca, descobert el 1977. Hi ha també La Caça de l’Snark, i 238 cartes bescanviades entre Charles L. Dodgson i les persones -nenes i adults- amb que mantenia correspondència. La selecció de cartes deu haver estat difícil, perquè sembla que en va escriure més de 50000. Entre les cartes hi ha una selecció de més de 70 fotos de nenes que l’han fet famós, i criticat en certs ambients.
Les notes als textos, més de 350, són de gran qualitat i comparables a les de Martin Gardner pel seu nivell de detall, la seva erudició i agudesa, i l’extensió considerable dels comentaris. Alguns són, lògicament, similars als de Gardner, però n’hi ha moltíssims d’originals. Són especialment interessants els que relacionen Dodgson amb temes esotèrics, en els que estava molt interessat. O alguns comentaris molt divertits sobre els intents dels psicoanalistes -argentins- d’analitzar des de la seva perspectiva els llibres d’Alicia, o les relacions de Dodgson amb les nenes. Aquest és un tema que Stilman agafa de cara sense dissimular, i defensa Dodgson basant-se, entre altres arguments, en els textos de les cartes que enviava a les nenes, i a les dones, perquè la correspondència va durar també quan van ser adultes i casades.
El volum acaba amb una bibliografia exhaustiva de les obres de Lewis Carroll, i una blbliografia general amb més de cent-cinquanta referències.
És interessant l’article “Alicia en el País de Borges“, escrit pel llicenciat Enrique Aurora, de la Universidad de Córdoba, Argentina, el 1999. Pot trobar-se aquí: [+].
FITXA 33
Títol: Los libros de Alicia. La caza del Snark. Cartas. Fotografías. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland. Through the Looking-Glass. The Hunting of the Snark. Letters. Traduït
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Tenniel, i Hermenegildo Sábat. Traducció, notícia inicial i notes: Eduardo Stilman. Pròleg: Jorge Luís Borges.
Editorial: Ediciones de la Flor, Buenos Aires (!ª ed 1998; 4ª ed.2010). Mida: 26*20,5 cm, tapa tova. 640 pàg. ISBN 978-950-515-169-1
(Propera entrada 24/3/13: “Matemàtica dement” de ment dement)
[…] i que han estat traduïts aquí per arrebatos. Stigman, en els comentaris al llibre de la fitxa 33, entrada 19, ho tradueix per crisis. De fet, fit vol dir, entre moltes altres coses, atacs sobtats d’una […]
[…] representa pas a pas, seguint els detallats comentaris de Eduardo Stilman (comentada ja a l’entrada 19). Cada vegada que es produeix una jugada del joc i Alícia travessa un rierol de separació entre […]
[…] llibre i el de Stilman són els meus llibres de capçalera per a […]
[…] periodista molt apreciat per J.L.Borges, que estimava també les Alícies (ja n’hem parlat: [+]). Va il•lustrar els articles de Saki Francis Caruthers Gould, cartoonist de la Westminster […]
[…] és a dir, no el conte sinó el que hi ha a sota, les notes de Gardner [+] [+] [+] o de Stilman [+], li pot interessar aquest llibre. A la contracoberta l’autora diu que “jugar amb el […]
[…] Martin Gardner (la darrera aquí [+], John Lennon (citat a l’entrada anterior [+]), Borges [+]. Virginia Woolf, a la fitxa de llibre 128 d’aquí [+], els germans Wachowski (Matrix), […]
[…] [+], [+] i figura també en altres edicions en anglesès. En castellà l’inclouen Stilman [+] i Buckleu en una de les edicions[+]. No he vist que cap edició catalana l’hagi […]
[…] una de les millors traduccions al castellà de les dues Alícies, l’Snark i diverses cartes [+]. La traducció de Gallo (1968) i la de Stilman de 1998 no són iguals. Ambdues són correctes, […]
[…] Curiós, breu i entretingut llibret amb la reproducció en facsímil, la traducció i comentaris de catorze cartes que Carroll, o més ben dit Dodgson va escriure a la nena Mabel Amy Burton, als seus pares i a la seva germana Florence, entre 1877 i 1887. Al començament de la correspondència la nena tenia 8 anys, i li envia la darrera el 1886. Cap d’aquestes cartes figura a llibres ja comentats, com el traduit per Stilman, el més complet dels inclosos al blog [+]. […]
[…] a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la traducció al català […]
[…] Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+]. […]
¿ que tal es la traducció de Stilman, ¿ es castellà neutre o sud-americà ?
Stilman: castellà neutre, moltes notes interessants. De les millors. Sense notes, les de Juan Gabriel López Guix, més recents i molt bones. Amb il.lustracions variades, les Alicia Anotada, de Martin Gardner-Torres Oliver. Són opiníons personals, naturalment.
El ds., 5 gen. 2019 , 10:55 a.m., ALÍCIA, NATURALMENT va escriure:
>
[…] apassionats per la seva feina. Ho varem veure amb la magnífica traducció d’Eduardo Stilman [+] i ho tornem a veure aquí amb Delia Pasini. A la seva traducció hi afegeix una introducció […]
[…] d’escacs amb la posició de les peces en cada capítol, com feia l’edició de Stilman [+]. Als poemes inicials de cada novel·la hi han posat també, sense citar-ho, una […]
[…] En espanyol n’hi ha diverses, com la de Maristany, de 1986 [+] , la de Stilman de 1998 [+] , la de Frutos-Laborda [+] , i la de Marta Olmos [+] de 2004 . En català […]