18. ALÍCIA A QUANTUMLAND

Portada original de l'edició anglesa, amb dibuixos de Gilmore.

Portada original de l’edició anglesa, amb dibuixos de Gilmore.

Aquesta és la primera entrada d’aquest blog d’un llibre que no és de Lewis Carroll, i que no explica la vida d’Alícia, sinó que és inspirat en el personatge, al que se li fan passar aventures per altres llocs.

He fet l’experiment de buscar a Google el següent text: “Alice in“. M’han sortit 61800000 pàgines. M’he limitat a mirar les 50 primeres pantalles, i, entre les que acaben en “…land” me n’han sortit 30, a més de la Wonderland. Les poso per ordre alfabètic:

Alice in: Acidland – Andrew’sLand – Cakeland – Cinemaland – Dairyland – Deadland – Euroland – Funderland – Galaxyland – Glamourland – Hulaland – Infoland – Libraryland – Movieland – Muffinland – Murderland – Nappyland – Obamaland – Old-Wonderland – Puzzleland – Quantumland – Ribbonland – Sunderland – Ultraland – Unixland – Videoland – Waterland – Wondercandyland – Wonderrrland – Zombieland

Això, només en anglès. N’hi ha més, segur, perquè a casa en tinc d’altres. No tot són llibres: algunes són botiques, altres són pàgines web temàtiques, altres no ho sé. Algunes les miraré, altres no.

Podria usar-se el personatge d’Alícia per explicar una matèria tan difícil d’entendre com la mecànica quàntica? Robert Gilmore va pensar que sí, i va escriure el seu llibre Alice in Quantumland: an Allegory of Quantum Physics. És de 1995, editat per Springer-Verlag, tota una garantia d’editorial seriosa. Per GoogleBooks es pot veure una previsualització no completa del llibre.

Robert Gilmore és graduat en Física i Matemàtiques, i doctor en física pel Massachussets Institute of Technology (MIT), USA. Ha estat professor de Física a la universitat de Bristol, UK. Ha treballat a Stanford i al CERN, Ginebra, sempre en temes relacionats amb la física de partícules. Actualment és professor de física a la Drexel University, a Filadèlfia, USA (Aquesta universitat té el nom del seu fundador, Antony Drexel, financer que va pagar-la a finals del segle XIX, i n’inspira l’ideari i els valors. Imaginem aquí alguna cosa així, com la Universidad Mario Conde? O la Universidad El Corte Inglés? No n’estem tan lluny. Tanquem parèntesi abans de tremolar).

Gilmore ha tingut sempre interès en la divulgació de la física. Per això ha escrit diversos llibres relacionats amb narracions clàssiques. Començant amb Alice in Quantumland (1995) amb Alícia; seguint amb Scrooge’s Cryptic Carol: Visions of Energy, Time, and Quantum Nature (1996), a imitació del Conte de Nadal de Charles Dickens. Després The Wizard of Quarks: a Fantasy of Particle Physics (2000), inspirada en The Wizard of Oz, de Frank Baum. The Topology of Chaos: Alice in Stretch and Squeezeland (2002, amb Marc Lefranc), un altre cop amb Alícia, i molt teòric. I Once Upon a Universe: Not-so-Grimm Tales of Cosmology (2003), que no són contes dels germans Grimm.

El començament del llibre Alice in Quantumland és trepidant. Alice -una noia actual- acaba de llegir Alice in Wonderland i mira la televisió. I es pregunta per què és tan avorrida, i imagina que si entrés a dins de la televisió podria regirar per allà i potser trobaria alguna cosa millor. I, mentre ho pensa, veu com es va fent petita i va entrant a través de la pantalla, i allà, quan és molt petita, però molt petita, es troba amb una munió d’electrons amb els que parla i viatja pel món quàntic. Visita el Banc Heisenberg, l’escola de Copenhagen, l’Acadèmia Fermi-Bose, el castell de Rutherford… El lector que sàpiga alguna cosa de física haurà vist que els noms dels llocs pels que passa no són agafats a l’atzar. Comprova que el món quàntic és de propietats ben diferents del món normal a escala humana. El llibre no entra en les contradiccions típiques de la ciència ficció, naturalment. Ja diu al títol que és una alegoria.

Per descomptat que no és un llibre fàcil. Presenta els fenòmens quàntics , sorprenents pel profà, com a fets experimentals i, per tant, que han de ser assumits malgrat que semblin violar el sentit comú. Però el que són les explicacions dels perquès, són molt més complexes. Has de saber de què va tot plegat. Idoni per a un estudiant de final de batxillerat o primers cursos de ciències.

Jo vaig comprar-me’n la traducció al francès, la primera que vaig veure, l’any 2000, a Tarbes. És traduïda per Alain Bouquet, director de recerca del Laboratori d’Astrofísica i Cosmologia de la Universitat de Paris 7–CNRS. La portada mostra Alice passejant sobre un fons de col•lisions de partícules elementals, anant a veure el comptable de la Banca Heisenberg, que surt al capítol 2.

Portada de l'edició francesa. Fitxa 31

Portada de l’edició francesa. Fitxa 31

Alícia parlant amb electrons, de spin positiu o negatiu com es veu pels pals amunt o avall.

Alícia parlant amb electrons, de spin positiu o negatiu com es veu pels pals amunt o avall.


Uns anys després em van regalar l’Alice nel paese dei quanti, edició italiana de 1996, amb pròleg de Maria Luisa Dalla Chiara, professora de Filosofia de la Ciència a la universitat de Florència, i traduït per Pier Danielle Napolitani, professor associat d’Història de les Ciències de la universitat de Pisa. Hi ha un índex analític complet, que no hi ha a l’edició en francès. A la portada Alice està començant a entrar a una porta mig oberta, on a dins hi ha estructures moleculars químiques de boles. S’haurà de fer molt més petita, si ha d’anar a parlar amb els electrons d’aquestes estructures… Qui ha dibuixat la portada (anònim) no sabia el què és un quantum.

Edició italiana. Fitxa 32

Edició italiana. Fitxa 32

Hi ha també edició en espanyol, recent: Alicia en el País de los Cuantos, d’Alianza Editorial (2011) traduït per José Luís Sánchez Gómez, catedràtic de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Madrid. Ja es veu que aquest text no el pot traduir qualsevol…

Sònia Fernández-Vidal, investigadora en física i escriptora, va fer un llibre per divulgar la física quàntica , que segur que és inspirat en Gilmore, amb un enfocament més novelesc: “La porta dels tres panys”. En vaig fer una ressenya crítica –força crítica- al meu blog en català.

FITXA 31
Títol: Alice au pays des quanta. Contingut: Alice in Quantumland traduït
Idioma: francès. Il•lustracions: anònim; la firma dels dibuixos sembla del mateix Gilmore. Traducció: Alain Bouquet.
Editorial: Le Pommier-Fayard (2000) . Mida: 20*13,5 cm, tapa tova. 261 pàg. Preu: 129 FF (2000). ISBN: 2-746-50061-2

FITXA 32
Títol: Alice nel paese dei quanti. Contingut: Alice in Quantumland traduït, amb pròleg.
Idioma: italià. Il•lustracions: com fitxa 31. Traducció: Pier Danielie Napolitani. Pròleg de Maria Luisa Dalla Chiara.
Editorial: Raffaello Cortina Editore, col•lecció Scienza e Idee nº 23 (1996) . Mida: 22,5*14 cm, tapa tova. 247 pàg. Preu: 19 € (2005). ISBN: 88-7078-406-1

(Propera entrada 20/3/13: Alícia prologada per Jorge Luís Borges!)

5 comments on “18. ALÍCIA A QUANTUMLAND

  1. […] fa anar l’Alícia d’un lloc a un altre. Quan vaig comentar l’Alice in Quantumland [+] vaig posar una llista de més de trenta n-lands als que han fet anar la pobre Alice. Però aquest […]

  2. […] la gramàtica anglesa; després ha servit per explicar física quàntica, ja n’hem parlat [+], i s’han creat tants altres -lands, que anirem veient al llarg dels anys (si Déu […]

  3. […] [+] i moltes altres. I , més endavant, infinites variants: Numberland [+], Quantumland [+], Sunderland [+], el País de l’Evolució (Darwinland?) [+], i tantes […]

  4. […] generat imitadors o versionadors, amb més o menys gràcia. Paròdies [+], evocacions científiques [+] o versions de tot tipus, com l’Alícia zombi [+] són algunes de les moltes que hem anat […]

  5. […] [+], a Mecanoland [+], a Grammarland [+], a Pictureland [+], a Numberland [+], a Quantumland [+], […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s