14. OPTALIDÓ JABBERWOCKY XALABARDER

Apassionant.

Robert Xalabarder i Coca (Barcelona, 1930-2017) fou un enginyer químic IQS i farmacèutic, que ha treballat tota la vida en la indústria alimentària, especialment en el sector dels additius alimentaris i aromes. Té diferents escrits, que es poden trobar per la xarxa (per exemple: “¿Quién teme al aditivo feroz?, sobre la seguretat dels additius i les perspectives de la indústria alimentària, escrits amb un extraordinari sentit de l’humor. Les seves conferències són divertidíssimes i demolidores. D’una gran cultura i d’un tracte afable, el coneixia personalment des de finals dels 80 per la seva faceta científica i tècnica, però també té la faceta literària. Li va arribar notícia d’aquest blog, i em va comentar que tenia una traducció del Jabberwocky , me la va enviar, i m’afanyo a presentar-la, amb el seu permís. M’he atrevit a anotar-lo, en la línia de Martin Gardner i la seva Alicia anotada –què més voldria jo- per tal de facilitar al lector algunes claus del pensament de Xalabarder.

El títol de la traducció és L’Optalidó. Fort, per als que sabem què és un optalidó. Jo el veig gairebé com un nou poema, inspirat en el Jabberwocky, amb referències pròpies i no només una traducció. La major part de traductors intenten fer un poema que “soni” a l’idioma propi com pensen que sona en anglès. Xalabarder ha tirat pel dret i, mantenint la idea del poema, és a dir un noi que mata un monstre, se l’ha inventat de nou. A mi em sembla una opció molt vàlida de reinterpretació, que no de traducció. El mateix que ha fet Tim Burton en la pel•lícula que va fer fa uns pocs anys, en que manté personatges i situacions, però on l’Alícia té 19 anys i torna a Wonderland. Ja en farem una entrada del blog en el seu moment, tant de la pel·lícula com dels llibres que ha inspirat i viceversa.

Robert, felicitats.

L’OPTALIDÓ (1)

La tarda esgarriava el capvespre
els arbres més ansians bastien
un sincdebuit (2) amb folreicotilla (3)
i, només, un blancbalandre
sobre la mar agrizulidada.

……Tumturrum …. Tumturrum……
(sentim trambors)………..

Rumpampalurdum (4), quin atzucac!
La Cucafera (5) és una bleda al seu costat !
Viscós monster xelatinós (6), furfullant (7) udols xisclaires.
No és Nyarlalthotep (8). Ni Yog-Sothoth (9), el que aguaita en el llindar.
El mateix Cthulhu (10) se’n espaordeix i el castell dabres (11),
de l’ensurt, ha fet llenya.

Compte, fillet, amb la bocassa xucladora!
Xucla i xarrupa, i si t’enxampa
et mastegarà com un xiclet, per sempre.
És l’Optalidó! El que maldava
escapar d’allò més fons de tu mateix
el que et va robar i amaga
l’única clau del teu Mirall (12).

Enorme com un tumturuntell (13), vigscós (14) i plàgstic (15)
sofremercuriat (16) assolint la nigredo (17)
escopint tiols (18) i dioxines (19)
Que San Cerebrino, bisbe i mandri (20), ens empari !

Estintola’t fillmeu, agafa la uéipon (21)
el matamosques no, ximplet, millor la katana (22)
i fot-li fot-li, escapça i talla!
aixafa’l, raixafa’l, punxó a la panxa, ganxo nel khul
fes-ne xixina (23) sobre un xipoll de sxang xantosa (24).

Ja?….. Ja està ocsís (25)? Ja l’has cadaverat (26)?
Cria malves rapudrit? ………….
Vine que t’amanyagui, fillet! Et retorno el xumet.
I ara ja podrem creure
calgundia
entendrem el Bosódhiggs (27).

LES MEVES NOTES. IMPRESCINDIBLES PER COMPRENDRE UNA MICA
1. Optalidó és una deformació del nom del producte farmacèutic OptalidÓn, actualment dels laboratoris Novartis i abans de Sandoz. Són dragees de color de rosa que tenen actualment com a principi actiu propilfenazona i cafeïna. Es fa servir com a analgèsic. Amb els anys ha anat canviant la seva composició: ha contingut ibuprofè, i abans butalbital, un barbitúric amb efectes somnífers i diversos efectes secundaris. Se li atribuïa acció psicotròpica. Posar a un monstre el nom d’un psicòtrop és clarament coherent amb la resta del poema traduït.

2 i 3 Sincdebuit i folreicotilla són termes estrafets de l’argot casteller. El cinc de vuit és un castell de gamma alta que requereix molts castellers. Folreicotilla és una deformació paròdica de folre i manilles, que són estructures complementàries a la part baixa dels castells molt alts que els donen solidesa. La comparació d’arbres vells (ansians, en el poema) amb construccions castelleres, s’entén que de cap per avall, és notable. Les columnes de l’interior de la Sagrada Família de Gaudí segueixen un joc de càrregues que acaben donant també formes d’arbres alts.

4 “Rumpampalurdum tumturuntells préssecs! era una exclamació del meu avi quan una cosa li semblava enormement complicada” ens aclareix el mateix autor.

Una de les versions de Nyarlathotep, de Lovecraft

Una de les versions de Nyarlathotep, de Lovecraft

5. La Cucafera o cuca fera és un personatge monstruós de les festes populars catalanes. Sol tenir forma d’una tortuga gegantina amb cap de cocodril i dents sorolloses, similar a la tarasca provençal. Una altra forma que agafa és la d’un drac allargat sense ales, sostingut per persones que en són les potes. La Cucafera va ser un programa infantil dels dissabtes al matí que s’emetia per la TV2 en català el 1981. La música era de Jaume Sisa.

6. Xelatinós és la primera de les paraules que contenen una x. El mateix autor comenta que “x potser com a incògnita que marca tot el text… potser com a premonició del cognom del autor…. però, sobre tot, pel so. La X la pronunciem com a CH amb un so fort i decidit o com SH més tova i relliscosa. Optalidó és viscós, pastifós i la X el fa present durant tot el text. Tots els poemes van acompanyats de música, una música mental i silenciosa que prové del ritme i cadència dels versos. El so llefiscós de la SH és el leitmotiv d’Optalidó. ” Al text hi surten dinou paraules amb x.

7. Furfullant Forma estrafeta de farfallejant, del verb farfallejar: “pronunciant els mots tan precipitadament que la darrera síl•laba d’un es confon amb la primera del següent. Barbotejar. Papissotejar” (DIEC2). En anglès, to jabber té aquest sentit de parlar de forma precipitada i gairebé incomprensible. Jabberwocky ha estat traduït per Viana com barboteixot, derivat de barbotejar, i per Oliva com Xerrapetaire, derivat de xerrar.

8. Nyarlalthotep és un dels personatges monstruosos dels Mites de Cthulhu (vegeu nota 10). És anomenat el caos reptant, i en els diferents textos adopta formes variadíssimes, més de cinquanta. Es diu que H.P.Lovecraft es va inspirar, per crear-lo, en el físic i inventor Nikola Tesla, que feia espectaculars experiments públics sobre electricitat i magnetisme.

Una de les versions de Yog-Sothoth, de Lovecraft

Una de les versions de Yog-Sothoth, de Lovecraft

9. Yog-Sothoth és un altre dels personatges monstruosos dels Mites de Cthulhu (vegeu nota 10). És un conglomerat de globus iridiscents, que ho sap tot i ho veu tot, però és atrapat en el seu univers paral•lel.

10. El Cthulhu és un personatge monstruós de la literatura de l’escriptor americà Howard Phillips Lovecraft (1890-1937). Forma part de la mitologia de terror còsmic denominada Mites de Cthulhu (1928). Segons aquest mite, hi ha universos paral•lels amb éssers que, quan es posen en contacte amb els humans, generen catàstrofes. El Chtulhu seria una barreja de pop, humanoide i drac. A més, pot canviar la forma del seu cos a voluntat.

Una de les versions de Chthuthl, de Lovecraft

Una de les versions de Cthulhu, de Lovecraft

11. El castell dabres ha fet llenya. Nova referència a l’analogia entre els arbres i els castells humans.

12. La clau del nostre Mirall En aquesta frase l’autor fa referència al conte Le Horla (1887) de Guy de Maupassant (1850-1893), escriptor francès i un dels creadors de l’estil de conte modern. Le Horla és un conte introspectiu en el que hi surt l’horlà, un monstre indefinit. La interpretació que, en opinió de Xalabarder, sembla més versemblant sobre aquest monstre és que “l’horlà ha sorgit de l’interior del mateix protagonista del conte. És “el que malda per escapar de tu mateix”. Molts, si no tots, tenim un monstre interior que procurem mantenir ben tancat. On és?…. Si el cervell s’expandís milers de vegades semblaria un dels horribles Primigenis que descriu Lovecraft: una massa informe de neurones atrapades en sinapsis retorçades i espurnejants. En algun racó el tenim tancat perquè “té la clau del nostre Mirall” i no volem veure -recordar- fets i circumstàncies passades o desitjos presents que ens farien inquietar o avergonyir“.

Una de les representacions de l'horlà, de Guy de Maupassant

Una de les representacions de l’horlà, de Guy de Maupassant

13. Tumturuntell Vegeu nota 4.

14 i 15 Vigscós i Plàgstic. Termes que valen per viscós i plàstic, però una mica més fastigosos per la g intercalada. Són propietats aplicades a l’Optalidó.

16 Sofremercuriat. Fa referència al sofre mercurial. En la pràctica alquímica medieval el sofre i el mercuri eren una dualitat de principis contraris, i la seva unió és el segon graó dels dotze del Camí Secret. Coent i recoent sofre i mercuri s’obté el sofre mercurial, que era la font de formació de tots els metalls en graons superiors. Per obtenir-lo hi ha un gran nombre de receptes en llenguatge esotèric de difícil interpretació en llenguatge químic actual. Paracels, el segle XVI, hi va afegir un tercer principi, la sal. Aquesta tria prima substituí en la filosofia alquímica els quatre elements d’Aristòtil terra, aigua, foc, aire.

17 Nigredo. És un terme alquímic que significa “treball negre“. És la primera de tres fases –les altres dues són albedo i rubedo– en la transmutació de la matèria per arribar a obtenir l’or. El psicòleg Carl Jung (1875-1961) i els seus deixebles han usat aquest terme per referir-se a cert estat de desenvolupament de la individuació o autorealització individual. De fet, no he entès res del que explicava la referència d’on ho he tret.

18 Tiol. Terme químic que indica un compost que conté un grup –SH. Els tiols també es denominen mercaptans, “que són capturats pel mercuri”. La major part són substàncies volàtils d’olor extraordinàriament potent, desagradable i repulsiva.

19 Dioxina. Qualsevol dels membres d’una certa família química de substàncies, totes amb àtoms de clor i anells aromàtics. Es generen en petites quantitats per processos naturals o en la incineració de plàstics o pesticides amb clor, i són substàncies molt tòxiques, mutagèniques i possiblement cancerígenes. S’acumulen als greixos de la cadena alimentària.

20 Cerebrino Mandri. És un medicament que en la seva darrera formulació contenia àcid acetilsalicílic, cafeïna i paracetamol. És un analgèsic d’ús general clàssic. Va ser dissenyat en origen per Francesc Mandri, metge i farmacèutic de Barcelona a començament del segle XX., amb una composició diferent, que va anar variant al llarg dels anys, i sembla que va incloure-hi en alguns moments bromhidrat potàssic, el famós bromur, de propietats sedants. El 2008 es va retirar del mercat per defectes en la fabricació.

Publicitat de Cerebrino Mandri

Publicitat de Cerebrino Mandri

21 uéipon. Transcripció fonètica del terme anglès weapon, arma.

22 Katana Sabre de samurai, d’un metre de llarg i d’un sol tall. Sol ser de fulla corbada, i és dissenyada per tallar i no per fer estocades. És un instrument que fascina a seguidors de pel•lícules d’arts marcials. O a Quentin Tarantino: a Kill Bill 1 Uma Thurman (la Núvia, Mamba Negra, Beatrix Kiddo, que de les tres maneres li diuen) s’enfronta amb una katana als 88 Maníacs (que realment són 20) i els pela tots. Això sí, la katana és especial, feta pel gran mestre de katanes Hattori Hanzo. Així qualsevol…

23 Xixina. La xixina és carn picada. Fer xixina és destrossar o fer miques una cosa.

24 Sxang xantosa. Fluid corporal que brolla de la ferida feta a l’Optalidó amb la katana. És de color groc –xantos en grec- degut a la reacció xantoproteica. És una reacció entre proteïnes i àcid nítric, que dóna un color groc intens.

25 Ocsís. Per occís. Participi d’occir, matar. En les primeres traduccions sudamericanes de sèries policíaques de televisió, cap als anys 50-60, no deien el muerto sinó el occiso, que en sentit més estricte vol dir el matado.

26 Cadaverat. Notable neologisme que indica que a algú se l’ha convertit en cadàver.

27 Bosódhiggs. El bosó d’Higgs és una partícula subatòmica postulada en el model estàndard de la física de partícules, i que explicaria el per què unes partícules tenen massa i altres, com el fotó, no en tenen. Era la única partícula que faltava trobar de les pronosticades per la teoria, i el juliol del 2012 es va anunciar que el CERN havia detectat algunes partícules compatibles amb les propietats que s’esperen del bosó d’Higgs. El nom de bosó deriva del nom del científic que primer les va postular, Bose, el 1924. Hi ha molts tipus de bosons, com els fotons o els gluons. El 1964 Higgs va postular l’existència d’un tipus especial de bosó al que se li va donar el seu nom. Havent mort l’Optalidó potser sí que algun dia podrem entendre el bosó d’Higgs… però no serà avui.

Si algú en sap més, seran benvinguts tots els comentaris i rectificacions.

Xalabarder ens diu que altres lectures concomitants són:

Guy de Maupassant: “L’Horla”, i Howard P. Lovecraft: “Mites de Cthulhu

One comment on “14. OPTALIDÓ JABBERWOCKY XALABARDER

  1. […] i adaptacions a diferents entorns. La versió de Robert Xalabarder, “Optalidó” [+] n’era un exemple destacat en […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s