Havia visitat Txecoslovàquia (Praga) per feina l’any 1986, en plena dictadura comunista, i ho era realment. Vaig comprar un diccionari bilingüe, i l’únic que hi havia n’era un de txec-espanyol. Ningú em va dir que existia l’eslovac. Vaig tornar a Txèquia i a Eslovàquia el 2006, també per feina, i a Praga vaig comprar les Alícies en txec, i a Bratislava les Alícies en eslovac i un diccionari eslovac-espanyol.
Com de diferents són el txec i l’eslovac? Com el català i el valencià? Com el gallec i el portuguès?
Llegeixo de la Viquipèdia:
“El txec pertany al grup de les llengües eslaves occidentals, com el polonès, l’eslovac i el sòrab (encara parlat per 50.000 persones a Alemanya oriental).
La seva llengua més propera és l’eslovac: la intercomprensió és gairebé perfecta entre les dues llengües, a causa de la seva proximitat i al temps de convivència d’ambdós llengües en un context històric recent en el qual ambdues llengües eren oficials, fins a tal punt que la llei txeca preveu que no es facin traduccions de textos eslovacs, fins i tot davant de les administracions.”
Sense ser-ne expert puc imaginar que el txec i l’eslovac, idiomes eslaus lleument diferents, anaven confluint sota l’estat comú txecoslovac: de fet, van estar junts de 1918 a 1938, i de 1945 a 1992, amb un parèntesi al mig imposat per Hitler. Des de la Revolució de Vellut i el Divorci de Vellut de 1993, cada llengua ha anat pel seu costat, amb la seva pròpia acadèmia, i s’han anat allunyant, com va fer el noruec respecte del danès. Ambdues són llengües oficials d’entre les 23 de la UE.
I això em genera una reflexió. Si Catalunya s’independitza un dia d’Espanya, es pretendrà generar el valencià i el balear com idiomes diferents del català, amb molta més intensitat que ara, i amb “arguments” més potents. Caldrà preveure-ho.
L’editorial Slovart es va fundar a Bratislava (Eslovàquia) i té una seu a cada una de les capitals d’estat. La mateixa editorial fa els llibres d’Alícia en txec i en eslovac, amb el mateix format i les mateixes il•lustracions. Hi ha traductors diferents, malgrat el que es deia abans de que els lectors i parlants de cada llengua entenen l’altra. Però, naturalment, per raons polítiques s’havia de fer una versió en cada idioma.Dušan Kállay (Bratislava 1948) és un il•lustrador eslovac molt important i premiat, que ha treballat per a molts contes i narracions clàssiques i modernes. Les seves il•lustracions són ben típiques de la tradició gràfica centreeuropea. Molts contes i pel•lícules d’aquesta procedència han seguit aquesta estètica, que lluita radicalment contre l’estètica Disney de dibuixos infantils.
FITXA 10
Títol: ALENKA v kraji divů a za zrcadlem Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass complets
Idioma:.txec Il•lustracions: Dušan Kállay Traducció: Josef Hanzlík
Editorial: Slovart (Praga) 2005. Mida: 30*21 cm, tapa dura i sobrecoberta. 191 pàg.
ISBN 80-7209-642-7
FITXA 11
Títol: ALICA v krajine zázrakov a za zrkadlom. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass completes
Idioma: eslovac. Il•lustracions: Dušan Kállay. Traducció: Juraj Vijtek i Viera Vojtková
Editorial: Slovart (Bratislava) 2004. Mida: 30*21 cm, tapa dura i sobrecoberta. 191 pàg.
ISBN 80-7145-939-9
[…] de dialectes, nivells i estils de llenguatge“. Per exemple, el diasistema txec-eslovac [+], el diasistema serbi-croat, el diasistema danès-noruec Bokmal-noruec Nynorsk, el diasistema […]
[…] Eslovènia, Eslavònia i Eslovàquia són llocs diferents. Els dos primers eren de l’antiga Iugoslàvia, i ara són un estat independent el primer, i una regió al nordest de Croàcia, el segon. Eslovàquia era de l’antiga Txecoslovàquia, i ja n’hem vist l’Alícia en eslovac [+]. […]