3. THE ANNOTATED ALICE i ALICIA ANOTADA

Hi ha una col•lecció de llibres clàssics, editats en gran format, il•lustrats i molt anotats, tots amb el mateix títol i format, de l’editorial W.W.Norton. Podem trobar-hi The Annotated Dracula, The Annotated Frankenstein, The Annotated Huckleberry Finn, The Annotated Peter Pan, i molts altres. Penso que el primer de la sèrie va ser The Annoteted Alice, editat per Martin Gardner, del que se’n han fet diferents versions. Aquí en presento dues, l’original amb tapa dura, i una edició de butxaca. I la traducció a l’espanyol.

Martin Gardner (1924-2010) ha estat, per a mi, un dels divulgadors científics més importants, especialitzat en matemàtiques però obert a tot, i un dels responsables de que jo estigui fent blogs de divulgació, xerrades i llibres. La seva secció de jocs matemàtics a Scientific American des de 1956 al 1981, va fer història. En l’edició en espanyol d’Investigación y Ciencia va començar a editar-se el 1976, i encara va ser a temps de publicar-li molts articles. Va recopilar la major part de contribucions en forma de llibres, va escriure llibres contra les pseudociències, i va editar les Alícies amb notes molt abundoses. També va editar The Hunting of Snark, de Lewis Carroll, i va prologar The Annotated Wizard of Oz, que he comprat recentment.

The Annotated Alice, 1960. Fitxa 4.

The Annotated Alice, 1960. Fitxa 4

En aquests llibres, les notes ocupen més que el text original, i són completes, erudites i multidisciplinars. En poso només un exemple de la branca de la ciència. Al Mirall, just al començament, Alícia manté la gateta Kitty davant del mirall, i li diu “T’agradaria viure a la Casa del Mirall, Kitty? No sé si allà et donarien llet. Potser la llet del Mirall no és bona per beure“.

La nota que va redactar Gardner el 1960, s’esplaia en la química. Dues molècules orgàniques que tenen algun àtom de carboni asimètric poden ser iguals en tot, però són imatges especulars l’una de l’altra, com dos guants. L’estereoquímica és la branca de la química que estudia l’orientació espacial de les molècules, la seva quiralitat. I resulta que moltes de les propietats de les substàncies estan determinades per la seva quiralitat. En particular, el gust i l’olor, perquè l’ésser humà reconeix aquestes propietats organolèptiques perquè les molècules són captades per receptors específics de les mucoses bucals i nasals, i aquests receptors tenen una forma determinada que reconeix una de les formes moleculars, però no la seva imatge especular. Són com aquelles tisores dissenyades per la mà esquerra, que la mà dreta no pot usar amb comoditat.

En resum, la llet del mirall no tindria el mateix gust que la llet d’aquesta banda del mirall. En canvi, la llet del mirall seria bona per la gata del Mirall.

Al conte, Carroll no ens diu res d’això, naturalment, perquè l’estereoquímica va ser descoberta uns quants anys després de la publicació de l’Alícia –Pasteur hi va tenir un paper destacat- , i era un tema especialitzat de ciència que no devia arribar a ser conegut per Dogson-Carroll, clergue i original professor de matemàtiques, però no relacionat amb les ciències experimentals.

Podriem especular si quan l’Alícia passa a través del mirall, la seva estructura molecular també és l’especular de l’estructura de l’Alícia normal o no, perquè les coses canviarien molt. També especulava Isaac Asimov quan en el seu Viatge Al•lucinant reduïa científics a la mida de bacteris. La qüestió és com és que es reduïen. S’aproximaven els àtoms entre ells, o es reduïen les dimensions de cada àtom?. En el primer cas, la massa dels científics no canviaria en reduir-se, i en ser injectats al torrent sanguini del pacient li injectarien tota la massa de quatre científics i un submarí. En el segon cas, la reducció de la mida dels àtoms permetria que pesessin menys, però en aquest cas es generen altres problemes físics tan importants com el de la massa. Asimov era més aviat partidari d’aquesta segona opció.

És molt difícil fer ciència-ficció o contes fantàstics si s’han de respectar lleis o regles bàsiques de la lògica. Carroll detectava el problema, i, en el conte, “invertia” alguns fenòmens físics i temporals en el mirall, però ho feia d’una manera poc estructurada i que no mantenia al llarg del conte. Per exemple, en un episodi Alícia caminava en una direcció però anava en sentit contrari del que desitjava; en un altre episodi corrien i corrien i no es movien del lloc; en un altre moment els efectes precedien les causes. Tots aquests impossibles ens són presentats en algun capítol, però després ja no es mantenen al llarg de la narració.

Tot el tema de les inversions va ser treballat per Martin Gardner en un llibre magnífic que es va dir “The Ambidextrous Universe“, de 1964, i que Salvat va publicar aquí amb el títol “Izquierda y derecha en el cosmos“. La part més apassionant era determinar si hi ha alguna manera objectiva de comunicar-se amb un extraterrestre amb el que ens hem comunicar però que no veiem per explicar-li la manera de distingir unívocament on és la dreta i on l’esquerra -el problema Ozma-, perquè això permetria conèixer si l’extraterrestre interlocutor és fet d’antimatèria en lloc de matèria ordinària: si resulta que és d’antimatèria, el contacte físic amb nosaltres anihilaria ambdós interlocutors. I no és gens fàcil, en absència de referències visuals comunes, explicar on és la dreta i on és l’esquerra. El problema, que va ser plantejat ja per Kant, té solució objectiva a partir del descobriment, el 1957, de la violació de la paritat dels decaïments beta del cobalt-60, tema que no explico. Però, i això va obligar Gardner a rectificar en edicions posteriors del Ambidextrous Universe, això només val per a la nostra galàxia. Si els extraterrestres venen d’una altra galàxia feta d’antimatèria, allà la cosa pot ser diferent…

Doncs bé, les notes de Gardner al llarg de tot el llibre són així d’erudites, documentades i minucioses.

La traducció al castellà de The Annotated Alice, que presento també en aquest post, va ser feta per Akal editores (1984) i va estar a càrrec de Francisco Torres Oliver (Vilajoiosa 1935), important traductor d’obres literàries del gènere fantàstic, i també il•lustrador. La traducció del seu Jabberwocky es diu Jerigóndor, i a la figura adjunta estan l’un al costat de l’altre, i la major part de termes són plens de números, que indiquen la gran quantitat de notes que Gardner hi ha escrit.

Gardner va realitzar al llarg dels anys dues noves edicions de The Annotated Alice, amb els títols de More Annotated Alice (1990) i The Annotated Alice: The Definitive Edition (2000), de les que ja parlarem algun dia.

Comparació Jabberwocky i Jerigóndor

Comparació Jabberwocky i Jerigóndor

FITXA 4
Títol: The Annotated Alice. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass amb abundoses notes
Idioma: anglès. Introducció i notes: Martin Gardner. Il•lustracions originals de John Tenniel
Editorial: Bramhall House, NY. (1960) Mida: 27,5x21cm, tapa dura i sobrecoberta. 352 pàg. Preu (segona mà): $19,95 (2009)

FITXA 5
Títol: The Annotated Alice. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass amb abundoses notes
Idioma: anglès. Introducció i notes: Martin Gardner. Il•lustracions originals de John Tenniel
Editorial: Penguin Books 1965. Mida: 19,5x13cm, tapa tova. 352 pàg. Preu: £6,99 (1994)

FITXA 6
Títol: Alicia Anotada. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass amb abundoses notes, tot traduït
Idioma: espanyol. Introducció i notes: Martin Gardner. Il•lustracions originals de John Tenniel. Traducció: Francisco Torres Oliver
Editorial: Akal editor, Madrid (1984). Mida: 28,5x22cm, tapa dura i sobrecoberta. 327 pàg. ISBN 84-7339-694-4

The Annoteted Alice, edició de butxaca

The Annotated Alice, edició de butxaca. Fitxa 5.

Alicia Anotada, 1984

Alicia Anotada, 1984. Fitxa 6

22 comments on “3. THE ANNOTATED ALICE i ALICIA ANOTADA

  1. […] Al blog Alícies, naturalment he publicat aquesta entrada, que té una component científica. Si hi estas interessat pots fer clic aquí. […]

  2. Jaume ha dit:

    Molt interessant el nou bloc. A més, la cita m’ha inspirat una pregunta d’examen pels meus estudiants de 1r que pot donar peu a un debat un cop corregit:

    “T’agradaria viure a la Casa del Mirall, Kitty? No sé si allà et donarien llet. Potser la llet del Mirall no és bona per beure” CARROLL, L. Alice’s Adventures in Wonderland.
    L’àcid làctic (del llatí lac, lactis, llet) té molta importància en processos bioquímics. La fórmula és CH3-CHOH-COOH.
    a) Dibuixa la formula estructural de la molècula i la seva imatge especular.
    b) Justifica si les molècules dibuixades són idèntiques o no.
    c) Les dues estructures dibuixades, tindran les mateixes propietats fisicoquímiques?

    Espero que la trobin fàcil. De fet, els va sorprendre descobrir que els models que mitja classe va construir no eren solapables amb els de l’altra mitja. Segurament, demà molts d’ells descobriran un nou llibre i, amb una mica de sort, alguns el llegiran per primer cop….

    • cmans ha dit:

      Hola, Jaume,

      dues petites puntualitzacions:

      a) el llibre d’on és treta la cita és “Through the Looking Glass”, “A través del mirall”, o “Alícia a través del mirall” com moltes vegades escriuen.
      b) Com que a la llet no hi ha àcid làctic, sinó lactosa, (que també està plena de carbonis asimètrics), jo posaria a la pregunta que “L’àcid làctic es forma per fermentació de la lactosa de la llet mitjançant microorganismes quan es fa iogurt”, i la resta de la pregunta.

      Celebro poder inspirar preguntes d’examen…

      CM

      • Jaume ha dit:

        Moltes gràcies!

        a) Hagués quedat fatal escriure erròniament la cita…i això que Alícia l’he llegit vegades; però no puc dir el mateix de Through the Looking Glass que no l’he llegit.
        b) Havia pensat fer aparèixer el iogurt però havia tirat pel dret. Opto pel que m’aconselles.

        Celebro no haver imprès encara l’examen…

  3. […] amb el text i, sobre tot, amb els versos… No sé si va seguir les notes de Gardner a l’Alícia anotada (no he fet l’exercici de cerca) però podria ser que no: no em sona haver llegit res sobre […]

  4. […] amb el seu permís. M’he atrevit a anotar-lo, en la línia de Martin Gardner i la seva Alicia anotada –què més voldria jo- per tal de facilitar al lector algunes claus del pensament de […]

  5. […] és de Frank L.Warrin. És agafada del llibre “The Annotated Alice“, de Martin Gardner, comentat ja al blog. A l’edició posterior del mateix autor, “More Annotated Alice“, encara no […]

  6. […] dedicat bona part del meu temps a la divulgació científica. Va fer la seva The Annotated Alice ja comentada al blog (TAA) el 1960, als 36 anys. I, trenta anys més tard, va fer-ne una altra edició força […]

  7. […] La primera versió en alemany té una divertida història, que transcric de The Annotated Alice, ja comentat (nota 11 de Through the Looking-Glass). Robert Scott va ser un professor del Christ Church college […]

  8. […] del gat que tenien dibuixat a sobre.  Martin Gardner a les seves Annotated Alice (entrades 3, 22 i la que falta) dóna altres interpretacions, i diversos possibles origens de la frase […]

  9. […] Alice“, de 1990, ja han estat comentades en anteriors entrades d’aquest blog, la 3 i la […]

  10. […] molta informació de les notes de Martin Gardner (1ª i 2ª edicions), ja comentades a aquest blog, [+] i [+], però Buckley ha redactat moltes notes pròpies, com la que compara el gat de Schrödinger i […]

  11. […] interessi la metaAlícia, és a dir, no el conte sinó el que hi ha a sota, les notes de Gardner [+] [+] [+] o de Stilman [+], li pot interessar aquest llibre. A la contracoberta l’autora diu […]

  12. […] alt. Tinc les diverses edicions de les Alícies anotades per Martin Gardner el 1960, 1990 i 2000 [+], [+], i [+]; i una edició anotada de The Wonderful Wizard of Oz, de Michael P. Hearn, de […]

  13. […] el de les edicions anotades d’obres literàries. Recordem la seva The Annotated Alice (1960) [+], More Annotated Alice (1990) [+]; i The Annotated Alice. The definitive edition (1999) [+] als seus […]

  14. […] de Carroll, sobre les Alícies i sobre Carroll-Dodgson. Els dos primers textos de Martin Gardner [+] i [+], únics publicats en sortir la primera edició del llibre de Kelly, hi són especialment […]

  15. […] de l’Alícia “Serà bona la llet del mirall?“. Varem comentar que Martin Gardner [+] explora aquesta pregunta destacant que entre les molècules de la llet hi ha proteïnes, sucres i […]

  16. […] és la pregunta de l’Alícia “Serà bona la llet del mirall?“. Martin Gardner [+] explora aquesta pregunta destacant que entre les molècules de la llet hi ha proteïnes, sucres i […]

  17. […] És de 1962, poc després de que Garner hagués publicat l’Alícia anotada, el 1960 [+] . Gardner hi escriu un pròleg i totes les 63 notes del text, on intenta aclarir tots els conceptes […]

  18. […] entrada anterior, la traducció de la primera edició de l’Alicia anotada de Martin Gardner [+] i que precisament va editar Akal. No hi ha notes ni comentaris ni […]

  19. […] vist ja tres altres Alícies anotades per Martin Gardner: la primera, de 1960 [+], que va publicar quan tenia 46 anys. La segona, “More Annotated Alice” [+], de 1988, […]

  20. […] De més de vint Alícies consultades, només Francisco Torres Oliver, en la seva Alicia anotada [+], tradueix lobster per bogavante, i en català només la traducció de Pau-Joan Hernández i Jordi […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s